'Tildistas' contra 'antitildistas': la guerra que sacseja la RAE

MadridHi ha guerres i guerres, però les que afecten l'ortografia solen ser especialment cruentes. Als Països Catalans encara hi ha laments per la supressió dels accents diacrítics i Víctor Català mai va acceptar les normes de Fabra. I a Alemanya hi ha encara institucions objectores als canvis aprovats fa més de dues dècades. En el cas de l'espanyol, la guspira que ha encès el foc ha estat un accent gràfic, una tilde. La guerra ja fa deu anys que dura, però ha esclatat aquesta setmana arran de l'enfrontament públic entre l'acadèmic i escriptor Arturo Pérez-Reverte i l'acadèmic que controla el perfil de Twitter oficial de la RAE.

L'objecte de disputa és ni més ni menys si l'adverbi solo ha d'anar accentuat o no. Els escriptors són favorables a mantenir la norma i accentuar-lo. Ells són els tildistas. En canvi, els gramàtics, més preocupats per facilitar l'ensenyament de la llengua, són partidaris de treure'l i deixar-lo només quan hi hagi risc evident d'ambigüitat. Són els antitildistas. Aquest dijous s'ha reunit el ple, però no ha sigut "tempestuós" com va vaticinar Pérez-Reverte sinó que s'ha arribat a una solució de compromís que deixa tothom més o menys igual d'insatisfet. La norma es deixa igual, però es canvia el redactat de cara a la pròxima publicació del Diccionario panhispánico de dudas, de manera que cadascú el pot interpretar a la seva manera. Diu així:

a) És obligatori escriure sense accent gràfic l'adverbi solo en contextos en què el seu ús no comporti risc d'ambigüitat.

b) És optatiu accentuar l'adverbi solo en contextos on, a parer de qui escriu, el seu ús comporti risc d'ambigüitat.

El president de la RAE, Santiago Muñoz Machado, ha tret pit del fet que l'acord havia estat unànime, però Pérez-Reverte ha decidit continuar la guerra pel seu cantó i insisteix que no es pot considerar mai falta l'accent a sólo, perquè depèn de qui escriu.

Mentrestant, a les xarxes, els usuaris s'ho prenen amb una mica més d'humor.

De moment, doncs, l'enfrontament entre escriptors i gramàtics ha acabat en taules i sembla que cadascú podrà continuar fent el que vulgui. Però fa feredat pensar què passaria si els gramàtics decidissin entrar en jardins més complicats com el de la lletra h, com va demanar en el seu dia Gabriel García Márquez. Llavors sí que els plens de la RAE serien "tempestuosos".