"L'incendi del Reichstag va ser l'11-S del segle XX"

BarcelonaCap a les nou del vespre del 27 de febrer del 1933, els bombers van rebre l'avís que el Reichstag –el Parlament alemany fins al final de la Segona Guerra Mundial– estava en flames. Els nazis van acusar el comunista neerlandès Marinus van der Lubbe d'haver-lo provocat i el van executar. Han passat 88 anys, però l'autoria de l'incendi continua sent motiu de controvèrsia entre alguns historiadors. Políticament, sí que queda clar que els grans beneficiaris van ser els nazis. El govern va suspendre els drets civils bàsics i les garanties democràtiques, es van avançar les eleccions, i les va guanyar el NSDAP liderat per Hitler.

És en aquest Berlín del febrer del 1933 on l'italià Fabiano Massimi situa la seva segona novel·la, Los demonios del Reich (Alfaguara). L'autor va debutar amb El ángel de Múnich (Alfaguara), el 2017, que es va emportar el premi Tedeschi a la millor novel·la policíaca inèdita. Massimi apunta clarament a la novel·la qui creu que hi havia realment darrere el foc del Reichstag. "L'incendi del Reichstag va ser l'11-S del segle XX –diu–. Crec que és impossible que l'autor fos una sola persona, i les entrades i sortides estaven controlades pels homes de Hitler".

L'excomissari Siegfried Sauer, que ja protagonitzava El ángel de Múnich, en què investigava qui havia assassinat la neboda de Hitler, Geli Raubal, torna a submergir-se en els foscos laberints dels dirigents nazis. "Aquests temps em fascinen i m'espanten a la vegada, perquè continuem en aquest període històric: a Itàlia cada vegada hi ha més mencions als nazis, tornen els discursos xenòfobs, és com viure un bucle interminable", assegura l'autor. Al Berlín del 1933 s'intensifiquen les lluites i conspiracions al voltant de Hitler que acabaran decidint el naixement de les SS i la Gestapo. Massimi dona veu a homes com Göring i Himmler, a vegades utilitzant paraules reals extretes de cartes i discursos.

Un homenatge a la resistència

El llibre, que funciona com un thriller, homenatja els que van resistir. La dona que desapareix, i a qui Sauer busca desesperadament, forma part de la resistència i es diu Rose Weiss. En alemany weiss vol dir 'blanca' i la Rosa Blanca va ser un moviment pacifista que va denunciar els assassinats de jueus i els discursos del líder nazi. "El nom de Rosa és un homenatge a aquest moviment però també a la gran Rosa de Luxemburg, a qui van assassinar i van tirar al riu, com les víctimes que apareixen al llibre", aclareix Massimi.

Alguns dels personatges de la novel·la s'inspiren en persones reals. "Sauer és una barreja de dos comissaris i un jutge, el que va decidir reobrir el cas de Geli Raubel i va desaparèixer poc temps després de fer-ho", diu Massimi. L'excomissari és un home turmentat i solitari: "Personatges com ells es troben en les fonts documentals. A vegades, actuar com ho fan ells és l'única manera de trobar una mica de justícia", afirma l'escriptor italià. Hi ha una dona policia, la Johanna, que també té un referent real, una valenta policia berlinesa que Massimi va trobar en documents i diaris.

L'escriptor aviat traurà la tercera novel·la amb Sauer com a protagonista, que passa un any i mig després de l'incendi del Reichstag. El seu país el deixa per a més endavant: "Vull fer una novel·la que passi a la Itàlia de Mussolini. Crec que el creador del feixisme és un personatge encara més controvertit que Hitler, però necessito més temps i documentar-me més", afirma.