El 'thriller' català que lidera el 'top' mundial de Netflix

BarcelonaLa setmana passada es va estrenar a Netflix un drama amb Ralph Fiennes i Carey Mulligan, La excavación, i poc abans la comèdia indie The white tiger i el thriller d'acció A descubierto, amb Anthony Mackie, el Falcon d'Els Venjadors. I, tanmateix, el rànquing mundial de pel·lícules més vistes a Netflix el liderava aquest cap de setmana un modest thriller del barceloní Lluís Quílez, Bajocero, sobre un policia que transporta un grup de presoners. És el final feliç després de mesos d'incertesa i dubtes en què Quílez i els productors van abandonar la idea inicial d'estrenar la pel·lícula en sales (es va arribar a anunciar la data del 9 d'octubre) i van trobar la porta oberta de Netflix. “Era la millor opció, perquè la situació canviava cada setmana –explica el director–. Al cap i a la fi, hem fet una pel·lícula amb vocació popular i jo, com a director, el que vull és que la gent la vegi. I Netflix és la finestra perfecta perquè és la plataforma número 1 i et permet arribar a 190 països”.

Bajocero s'inscriu en els codis del thriller carcerari, però en lloc d'una presó l'escenari és el furgó en què un grup eclèctic de presoners és traslladat d'un centre a un altre per un policia recte (Javier Gutiérrez). Quan un desconegut els para una trampa i els bloqueja el vehicle, el policia es veu atrapat entre dos fronts, l'interior del presoners i l'exterior d'algú amb motivacions misterioses i molts recursos. Feia anys que Quílez donava voltes a la idea de rodar un thriller claustrofòbic, però la idea definitiva va arribar quan va saber que tancaven la presó Model. “És un lloc que va marcar la meva infància perquè hi vivia a deu minuts i quan vaig veure que traslladaven els presos em va venir la idea de pensar què passaria si un trasllat anés malament i es produís un conflicte entre policies i presoners”, explica el director, que va acabar escrivint el guió amb Fernando Navarro, col·laborador habitual de Kike Maíllo.

Actors que aporten "humor i emoció"

Quílez prefereix no parlar gaire de la trama “perquè l'espectador arribi verge” a una pel·lícula plena de girs i cops d'efecte. A estones, Bajocero vol ser una muntanya russa, però també es pot veure com un drama de personatges sota pressió que deixa molt espai per al lluïment actoral, especialment amb el notable grup d'intèrprets que envolten Gutiérrez, que inclou Luis Callejo, Karra Elejalde, Andrés Gertrúdix i un Àlex Monner amb un breu aparició al principi del film. “Des del primer a l'últim, els actors de la pel·lícula són meravellosos –defensa Quílez–. Però és que la pel·lícula només es podia fer amb actors boníssims, ja que tècnicament era molt difícil de rodar”. Rodant a baixa temperatura, en espais reduïts i amb moltes seqüències amb efectes especials (boira, neu, pluja, foc, aigua), Quílez afirma que “cada escena era un repte” però que els actors van fer pinya i van aportar “moments d'humor” a una pel·lícula “dura i seca”. “Si al final hi apareix l'emoció, és gràcies a ells”, diu.

Bajocero és la segona pel·lícula d'aquest exalumne de l'Escac amb un extens currículum de curts, però admet que té un cert regust d'opera prima. Quílez no renega del thriller de terror Out of the dark, el seu primer llarg del 2014, que va ser un treball d'encàrrec amb intèrprets internacionals com Julia Stiles i Stephen Rea i guió dels germans Pastor i Javier Gullón, perquè rodant el film va “aprendre molt”, però reconeix que és “una pel·lícula estranya” en la seva filmografia, poc continuista amb la línia dels seus curts. “No tenia el 100% del control creatiu”, justifica. El record encara cou: “Quan una pel·lícula s'allunya del que tu vols, això et fa mal com a director, és una ferida que queda”. Tanmateix, no descarta tornar a dirigir pel·lícules d'encàrrec sempre que la història l'“apassioni” i es donin “les condicions adequades per dirigir en llibertat”.