Thomas Mann a la catalana
El dissenyador de la casa Armand Basi, Lluís Juste de Nin, publica la sisena novel·la gràfica basada en un clàssic de la literatura universal. La muntanya màgica va "dels Quatre Gats a la Guerra Mundial".
Barcelona.Més que una roda d'entrevistes, la presentació de la nova novel·la gràfica de Lluís Juste de Nin, La muntanya màgica (Edicions de Ponent), va consistir en un seguit de tertúlies amb l'autor, com les que se succeeixen durant tot el còmic. Asseguts en una cadira, els periodistes s'incorporaven, sense gaire ordre ni cerimònia, per fer-la petar amb aquest dissenyador de moda convertit en el productor de novel·la gràfica en català més prolífic dels últims anys.
La muntanya màgica és una adaptació en còmic de l'obra magna de Thomas Mann, com ja van ser versions de clàssics de la literatura universal les seves cinc anteriors novel·les gràfiques. "Aquesta és una adaptació lliure i catalanitzada d'un dels llibres que m'ha impactat més en la tota la meva vida", precisa l'autor.
Bocins d'història de Catalunya
El director creatiu d'Armand Basi ha canviat el balneari de Davos pel de Montagut, a Ripoll, i Hans Castorp ha esdevingut Jan Castres, però ha procurat "respectar escrupolosament l'obra de Mann". No és només el seu caràcter de lletraferit que l'impulsa a posar vinyeta catalana al clàssic literari: "Tots aquests llibres m'han servit per explicar bocins d'història del nostres país". I sobretot, perquè el format de novel·la gràfica li permet "posar-hi no només documentació historicista, sinó anècdotes". I si en entregues anteriors el dissenyador va voler recordar la Barcelona republicana dels anys 30 ( Barcelona 1931. L'educació sentimental ) o la de la Transició ( El guepard 1970 ), amb La muntanya màgica ha volgut "explicar un tros molt especial de la història del nostre país, aquell que va dels Quatre Gats, a finals del s. XIX, a la Primera Guerra Mundial".
Una burgesia creativa
L'acció comença l'any 1912, quan el petit burgès Jan Castres decideix fer via al balneari de Montagut a curar-se d'una afecció indeterminada. Allà coneixerà un grup de burgesos però també personatges del món del Modernisme -memorable Pompeu Gener, que substitueix el personatge de Setembrini- que l'advertiran contra l'atmosfera mòrbida del sanatori i la necessitat de portar una vida activa en el món real. "Vaig convertir Setembrini en Gener per buscar un equivalent català modernista, excessiu", explica Juste de Nin. "Es veu una Europa a punt de petar per la Primera Guerra Mundial, ells són allà dalt parlant dels problemes d'allà baix".
Però l'adaptació de Juste de Nin no pretén ser una crítica a la burgesia catalana, ans al contrari: "La burgesia d'aquest llibre és la que ara enyorem, que va ser capaç de generar el Modernisme i el Noucentisme. Sense ella aquests moviments no s'haguessin pogut concebre". I ara, que tira del carro, la burgesia? "La seva energia continua, però només en part". "Catalunya no s'entén sense l'energia de la seva societat civil, i és fer demagògia dir que burgès equival a dolent i proletari, a bo -matisa l'autor-, però la burgesia hauria de reaccionar". De quina manera? "Ha de ser una victòria per reacció. Malauradament, el nostre país només reacciona quan ens la claven a la segona, encara més forta". I precisa que no parla de la memòria històrica, "sinó més aviat de la sentència del Constitucional, la llei del català... Aquesta mena d'Espanya no és la que ens convé!"
Pocs metres enllà, el seu editor, Paco Camarasa -valencià, res a veure amb el llibreter de novel·la negra-, comenta que es deleix per "preparar un còmic centrat en les perversions urbanístiques, la trama Gürtel i tot l'estoc de vestits de Camps". Li agradaria que el dibuixés un autor valencià, eslcar.
