'The Wonderland', una fantasia iniciàtica a estones encantadora

Direcció: Keiichi Hara. Guió: Miho Maruo, a partir de la novel·la de Sachiko Kashiwaba. 115 min. Japó (2019). Animació.

És habitual que, al veure una pel·lícula d’anime, detectem la influència de Studio Ghibli per tot arreu. Però en el cas de The Wonderland, la reminiscència està justificada: el film es basa en una novel·la de Shachiko Kashiwara, una escriptora que té en Hayao Miyazaki un dels seus admiradors més il·lustres. Tot i que els relats iniciàtics de l’autora han inspirat el cineasta –de fet, El viatge de Chihiro va néixer com a adaptació d’un d’ells–, finalment ha sigut Keiichi Hara el primer a portar al cinema l’imaginari de Kashiwara. The Wonderland ens presenta l’Akane, una preadolescent que descobreix el portal cap a un món paral·lel. Malgrat el seu caràcter indecís, la noia és reclutada per un alquimista per salvar aquest univers de la catàstrofe que amenaça de deixar-lo sense colors ni energia.

És fàcil embadalir-se amb el desplegament tècnic del film, però resulta curiós com Hara fuig d’estudi a l’hora d’aplicar-se la lliçó moral sobre la necessitat de ser conseqüent amb les responsabilitats. El director, que amb Colorful i Miss Hokusai va començar a distingir-se dins el panorama de l’animació nipona, encara el seu últim projecte amb un excés de respecte, com si estigués convençut que la tasca de posar imatges a les paraules de Kashiwara hauria de correspondre a Miyazaki, i es passés tota l’estona preguntant-se què hauria fet el creador de Porco Rosso en el seu lloc.