'The White Lotus': la sèrie que fa befa dels turistes rics i emprenyadors

'The White Lotus'

Mike White per a HBO. En emissió a HBO Espanya

Al documental Cannibal Tours (1988), Dennis O'Rourke segueix un grup de turistes occidentals per Papua Nova Guinea a la recerca de les traces dels pobles "primitius" que practicaven l'antropofàgia. Però el documentalista acaba duent a terme un exercici d'etnografia inversa que posa en evidència el turisme com una tribu amb els seus propis rituals depredadors. Una inversió de la tradicional mirada eurocèntrica respecte a una certa idea de viatger occidental que es repeteix en altres films més contemporanis com Paradís: Amor, d'Ulrich Seidl.

La sèrie The White Lotus no resulta una proposta tan extrema en aquest aspecte, tot i que la nova ficció de Mike White sí que apunta en un dels episodis a la dinàmica colonial rere l'existència de l'equipament turístic que dona títol a la sèrie, un hotel de luxe a Hawaii al servei de clients privilegiats. A través d'un personatge secundari local que anirà adquirint més protagonisme, s'expliquen els processos de despossessió que van patir els habitants d'aquest arxipèlag del Pacífic per part dels Estats Units. Els hawaians originaris ara treballen en feines subsidiàries per als qui els va prendre les terres.

Tot i que no ha aconseguit el renom d'altres creadors, Mike White ja és un veterà amb segell propi de la comèdia alternativa d'ençà que va iniciar-se en el cinema indie com a guionista en títols com Chuck & Buck (2000), de Miguel Arteta, i School of Rock (2003), de Richard Linklater. En la nova ficció televisiva destaca sobretot com el creador d'Enlightened, la sèrie al servei de Laura Dern que ha anat adquirint un estatus de culte des de la seva estrena també a la HBO fa deu anys.

Ja des de l'arrencada del primer episodi de The White Lotus queda clar que no és una comèdia d'humor blanc. Trobem un dels protagonistes, en Shane (Jake Lacy), a l'aeroport de Honolulu mentre contempla com embarquen un taüt. Altres turistes comenten que a l'hotel The White Lotus han assassinat algú i queda clar que al Shane li han esgarrat el viatge de noces. La sèrie traça els esdeveniments que desemboquen en aquest luctuós desenllaç a través tant d'un grup de turistes com dels treballadors de l'hotel. En aquest complex i fosc retrat del turisme de rics a la recerca de la bellesa paradisíaca i el benestar, White mostra com un dels signes del privilegi donar per fet que la resta del món és al teu servei. De vegades de manera explícita. Però ben sovint a partir de frases bondadoses o de vincles que volen semblar afectuosos tot i que són sobretot interessats. Entre el grup d'estiuejants destaca en Shane, un torracollons professional que el creador de la sèrie no es molesta a justificar en cap moment. Més matisats són els integrants de la família d'una empresària d'èxit, Nicole (Connie Britton), o, a la banda dels treballadors, la figura del recepcionista, Armond (Murray Bartlett), un híbrid entre el Basil d'Hotel Fawlty i un Magnum gai, sempre amatent a complaure els clients fins que comença a carregar-se. Entre la resta d'intèrprets, poc famosos però molt potents, destaca sobretot Jennifer Coolidge, actriu còmica de culte per les seves col·laboracions habituals en mockumentaries de Christopher Guest com Un poderós vent i sobretot com a mare de Stifler a la saga American Pie, que aquí demostra el seu talent en papers més complexos. Una d'aquestes minisèries d'autor que funcionen tan bé a la HBO, The White Lotus està cridada a convertir-se en el títol de culte d'aquest estiu per la seva visió àcida del turisme.