'The way back': drama correcte al servei de Ben Affleck sobre l'esport com a via de redempció
La fotografia d'Eduard Grau afegeix una acabat de distingida elegància a la pel·lícula
'The way back'
(3 estrelles)
Direcció: Gavin O'Connor. Guió: Brad Ingelsby. 108 min. Estats Units (2020). Amb Ben Affleck, Al Madrigal i Janina Gavankar. Estrena als cinemes el 7 d'agost
Antiga estrella estudiantil del bàsquet, el Jack treballa ara a la construcció i s'entrega a l'alcohol. Quan rep una trucada del seu antic institut perquè entreni l'equip en què solia jugar, el protagonista veu l'oportunitat per tornar a encarrilar la seva vida. No costa gaire imaginar per on anirà aquest drama esportiu sobre un personatge que troba la salvació pròpia en salvar uns altres també en hores baixes, i The way back no té cops amagats en aquest sentit. Encara més, tira d'un lloc comú massa fàcil per justificar el trauma del protagonista i apunta, sense subratllat-ho, a la dimensió religiosa de tot plegat a través de l'escola catòlica que serveix de context.
La direcció de Gavin O'Connor, però, manté el drama en un registre de sobrietat molt d'agrair, sobretot a l'hora de retratar l'alcoholisme des d'una rutina quotidiana que de vegades passa desapercebuda. El cineasta se centra més en l'evolució introspectiva del protagonista –un Ben Affleck sempre a to que sap que és el principal atractiu del film– que no pas en els escarafalls de l'èpica esportiva. La fotografia d'Eduard Grau afegeix una acabat de distingida elegància a una pel·lícula que també en l'aspecte visual podria haver caigut en cert convencionalisme. Es troba a faltar, però, que The way back aprofundeixi més en algun dels temes apuntats, com l'estroncament de les carreres esportives de molts joves per raons socioeconòmiques.