'The mauritanian': recordant les dues dècades de la vergonya de Guantánamo

'The mauritanian'

(3 estrelles)

Direcció: Kevin Macdonald. Guió: Rory Haines, Sohrab Noshirvani i M.B. Traven a partir del llibre de Mohamedou Ould Slahi. 129 minuts. Regne Unit (2021). Amb Tahar Rahim, Jodie Foster, Benedict Cumberbatch. Estrena als cinemes i disponible en lloguer a iTunes, Google Play, Movistar +, Orange TV, Rakuten TV, Amazon, Filmin i Vodafone

El 2006, Michael Winterbottom va guanyar l'Ós de Plata de Berlín amb Camí a Guantánamo, docudrama un pèl efectista que abordava el cas real de tres ciutadans britànics empresonats i torturats durant anys a la infame presó. En els seus millors moments, la càmera tremolosa de Winterbottom transmetia la urgència amb què el cineasta volia denunciar una realitat vergonyosa, inexplicable, alhora que submergia l'espectador en un infern relatat en primera persona. A The mauritanian, Kevin Macdonald també parteix d'un cas real –el de Mohamedou Slahi, empresonat de 2002 a 2014– per construir una ficció que navega entre la denúncia i el thriller i que alterna punts de vista: el del pres (Tahar Rahim, impecable), la seva advocada (Jodie Foster, destil·lant carisma natural) i el fiscal que l'acusa (Benedict Cumberbatch).

Aquesta alternança de tons i personatges és, possiblement, el que fa del film una versió més digerible però també més dispersa i menys efectiva de Camí a Guantánamo. La decisió de Macdonald de convertir les tortures en el cop d'efecte final típic de tot thriller judicial resulta, com a poc, ingènua: el que sorprèn a qualsevol espectador mínimament informat és que ni el fiscal ni l'advocada tinguessin coneixement d'aquestes abusives pràctiques d'interrogació. El contingut realment polític del film s'acaba resumint en la continuïtat entre dos plans generals del tribunal on es jutja el protagonista, on la fotografia de George W. Bush és substituïda per la de Barack Obama sense que res més canviï .