CRÍTICA DE CINEMA
Cultura31/12/2014

The imitation game

Joan Pons
i Joan Pons

Resulta difícil no comparar The imitation game amb el disc Un dígito binario dudoso. El grup Hidrogenesse va saber aproximar-se a la figura del matemàtic, criptoanalista i pioner de la computació Alan Turing amb una expressió artística que feia honor al pensament lateral i la creativitat aplicada d’aquest geni britànic, i aquest film de Morten Tyldum s’hi acosta des d’un classicisme una mica ranci. El format biopic amb espurnes de thriller d’espionatge potser ajuda a descobrir i comprendre qui va ser Turing i per què el seu paper va ser clau en la victòria del aliats a la Segona Guerra Mundial. Però també cau sovint en la carrincloneria i la timidesa expositiva. Val a dir, però, que ja té el seu mèrit fer un film d’intriga només amb uns científics experimentant amb fórmules entre quatre parets. I que Benedict Cumberbatch (encasellat ja en el paper d’asperger cool?) demostra que és un gran actor, sempre que al davant tingui grans intèrprets: creix en el frec a frec amb Charles Dance i Mark Strong, però, ai, minva en els diàlegs amb Keira Knightley i Matthew Goode. |

Direcció: Morten Tyldum Guió: Graham Moore. 114 minuts. Regne Unit i EUA (2014). Amb B. Cumberbatch Per a matemàtics que creuen que qualsevol problema es pot resoldre amb números