'The dirt', la increïble història de Mötley Crüe convertida en un telefilm de sobretaula

BarcelonaDirecció: Jeff Tremaine Guió: Rich Wilkes a partir del llibre de Tommy Lee, Mick Mars, Vince Neil, Nikki Sixx i Neil Strauss. 108 min. EUA (2019). Amb Machine Gun Kelly i Douglas Booth. Estrena a Netflix.

El 'hair metal' va ser el pal del rock dur que va dominar les llistes d’èxits a la segona meitat dels anys 80. L’estil es va caracteritzar per bandes masculines d’estètica andrògina i pentinats impossibles que combinaven guitarres afilades amb unes melodies pròximes al pop. Els 'heavys' clàssics es reien d'ells, però la seva idiosincràsia, autodestructiva i excessiva, va portar el lema 'sexe, drogues i rock‘n’roll' a un altre nivell. El document que millor va copsar aquella bogeria, entre genial i patètica, va ser 'Trapos sucios' (Es Pop), l’autobiografia que els quatres membres de Mötley Crüe van publicar el 2001 amb l’ajut del periodista Neil Strauss. 'The dirt', que ara s’estrena a Netflix, pren el títol original del llibre però és un 'biopic' que només en algun moment és capaç de reimaginar amb èxit el circ dantesc que van protagonitzar Tommy Lee, Mick Mars, Vince Neil i Nikki Sixx.

La història real de la banda de Los Angeles és tan passada de voltes i tràgica que demana ser explicada des de la comèdia autoparòdica i esperpèntica, una idea que Jeff Tremaine, director de la pel·lícula, no ha entès del tot. El pla seqüència inicial (una bacanal amb 'squirting' inclòs) i l’escena en què Ozzy Osbourne esnifa una ratlla de formigues haurien d’haver marcat el to general d’un film que, a mesura que passen els minuts, es converteix en un telefilm de sobretaula sobre la família i el perill de les drogues.