FOTOGRAFIA
Cultura23/10/2016

El testament artístic d'Humberto Rivas

El fotògraf exposa 'Huellas', una mostra sobre les empremtes físiques de la Guerra Civil

Xavi Serra
i Xavi Serra

BarcelonaEdificis en runa arrasats per la guerra. Persones tapant-se la cara o mirant a càmera amb serenor. Són els dos tipus d’imatges que es poden veure a la mostra Huellas del fotògraf Humberto Rivas: les víctimes de la Guerra Civil i les empremtes físiques del conflicte. Dues cares de la mateixa moneda que ens contemplen com a testimonis muts de l’horror i que exposa l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 8 d’abril del 2017.

Segons Jordi Calafell, coordinador de la mostra, Huellas és “el testament artístic” del fotògraf, que va morir el 2009. Nascut a Buenos Aires, Rivas va instal·lar-se a Barcelona el 1976 fugint de la dictadura argentina. L’acompanyaven la seva parella, María Helguera, i elfill d’ella, Salvador del Carril, que avui és el responsable de l’Arxiu Humberto Rivas: “Quan l’Humberto arriba a Barcelona es converteix en un referent per als fotògrafs joves de la ciutat -explica-. Ell ja havia exposat a l’Argentina i entenia que la fotografia havia d’anar més enllà de documentar el món”.

Cargando
No hay anuncios

L’últim treball

Huellas consta de 53 fotografies i una peça audiovisual amb testimonis de col·legues i amics de Rivas. Juntament amb Norte, és l’única sèrie que va produir el fotògraf al llarg de la seva carrera. I també, per força, el seu últim treball. “Quan va començar a treballar en Huellas, l’Humberto ja estava malalt i notàvem que alguna cosa no anava bé -recorda Del Carril-. Cap al final navegàvem com podíem amb l’Alzheimer i encara sort que la va poder acabar. Dels tiratges se’n van fer càrrec Jordi Laffite i Jaume Figueras, però ell els va aprovar”.

Cargando
No hay anuncios

Les imatges es mostren despullades de discurs i context. D’una banda, la geografia de l’horror: les cases bombardejades de Belchite, els rastres de metralla de Sant Felip Neri, la runa de Corbera d’Ebre... El paisatge com a ferida oberta sense cicatritzar. D’altra banda, individus anònims vinculats d’una manera o d’una altra al conflicte: el Sebastià, la Filo, l’Encarnació, un brigadista... “Ell sempre es va interessar per les víctimes de la guerra -explica Del Carril-. Amb algunes hi va contactar a través d’amics o coneguts. I a d’altres les va trobar en alguns dels escenaris que retratava”. L’interès per la Guerra Civil en un fotògraf argentí pot sobtar, però no tant si tenim en compte que des de petit Rivas va estar en contacte amb refugiats del regim franquista que havien emigrat a la seva ciutat. “Dins de l’Humberto hi havia alguna cosa tràgica, i la Guerra Civil li anava molt bé per treure-la”, diu Del Carril.

La mostra tindrà una prolongació en forma de taula rodona a La Virreina, que tindrà lloc el 7 de febrer, i servirà per donar a conèixer l’únic curtmetratge que va rodar el fotògraf, Los unos y los otros, una obra de joventut d’un Rivas enamorat del cinema d’Ingmar Bergman. Un referent natural en un artista que sempre es va interessar per la mort, la decadència humana i l’inexorable pas del temps.