Terry Gilliam situa 'Faust' al centre de la història alemanya
La versió de l'òpera de Berlioz, estrenada a Londres, aborda el Romanticisme i l'Holocaust
BarcelonaL'ex Monty Python Terry Gilliam deixa volar la seva fecunda imaginació en un particular muntatge de La condemnació de Faust del francès Hector Berlioz, per a l'English National Opera, on es representarà en anglès fins el 4 de juny.
El nord-americà Gilliam, que es declara profund admirador de la cultura alemanya, amb les seves llums i les seves ombres, ha decidit prendre's tota mena de llibertats amb l'obra de Berlioz, com ja va fer el propi compositor amb el poema dramàtic de Goethe.
Amb l'ajut d'un extraordinari equip creatiu i de la seva pròpia experiència com a realitzador cinematogràfic, Gilliam repassa la història moderna alemanya des del Romanticisme fins al règim hitlerià i l'Holocaust.
En aquesta estrena operística, Gilliam recorre a les imatges més icòniques de la cultura visual germànica, des dels quadres del romàntic Caspar David Friedrich fins l'estètica feixista de la cineasta preferida de Hitler, Leni Riefenstahl.
Com ell mateix explica en el programa de l'òpera en referència al tradicional amor del poble alemany per la natura i els boscos, "anem d'una cosa que és orgànica, natural i bella (...) fins arribar a una altra cosa consistent en l'angle recte i amb forma de esvàstica ".
Gilliam diu que quan escoltava un dels passatges més famosos de La condemnació de Faust, la Marxa Hongaresa, va pensar en la Primera Guerra Mundial i els morts a les trinxeres.
I així, escena rere escena, veiem el món romàntic, espiritual i panteista de Caspar David Friedrich derivar cap al de Wagner i Nietzsche, passant després per l'expressionisme grotesc d'Otto Dix o Georg Grosz, en plena República de Weimar, per desembocar en la brutalitat nacionalsocialista, l'altra cara de la neta estètica feixista de Riefenstahl, i acabar en l'Holocaust.