El Terrat Viu del Museu de Ciències Naturals, un al·legat per l'arquitectura sostenible

BarcelonaCoincidint amb el cap de setmana de l'Orgull, l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, portava aquest dissabte al matí una mascareta amb el lema LGTBCN per presidir la posada de llarg del Terrat Viu del Museu de Ciències Naturals. I la nova coberta verda llança més missatges feministes i uns altres de compromesos amb la sostenibilitat: el Terrat Viu és obra de l'arquitecta Conxita Balcells, així que una dona ha resolt els problemes i s'ha fet seu un edifici d'un dels duets més poderosos del món de l'arquitectura, format per Jacques Herzog i Pierre de Meuron. El resultat és una obra ambiciosa i alhora aparentment senzilla, i ho ha fet tenint com a testimonis els gratacels de tres col·legues catalans: la torre d'oficines CZF, de Josep Lluís Mateo; l'Hotel Princess, d'Oscar Tusquests, i la Torre Telefònica, de Enric Massip.

El Terrat Viu ha costat 2,5 milions d'euros, 2 dels quals s'han destinat a la impermeabilització de la coberta, sense tancar el museu, i els altres 500.000 a l'ajardinament. "L'edifici té una estructura de pesos molt peculiar, i no s'han pogut posar arbres i ni arbustos pesants", afirma Conxita Balcells. L'estructura dels grans voladissos de l'edifici Fòrum és complexa i això ha obligat a fer una feina "molt acurada i molt lenta" per guanyar substrat per a la vegetació. Partien de 13 centímetres, i han arribat a entre els 18 i 20. La inauguració estava prevista per a la primavera de l'any passat, però no s'ha obert fins ara. "Hem creat una infraestructura per al museu", subratlla Balcells, una altra particularitat de la qual és que, en lloc de ser una coberta drenant, és una coberta que reté la pluja.

Per a Ada Colau, el Terrat Viu és "un projecte emblemàtic de la ciutat que volem", i la resumeix amb un altre lema: "Menys gris, més verd, més vida i més salut". "No podem tornar a la normalitat de la contaminació", subratlla. L'obra ocupa 7.100 dels 13.800 metres quadrats de la coberta, i des del museu es plantegen instal·lar una planta fotovoltaica a la resta de l'espai. Jacques Herzog i Pierre de Meuron són coneixedors del projecte, que sembla donar un bon final a tots els problemes que ha tingut l'edifici: va durar poc la làmina d'aigua que cobria la coberta quan es va inaugurar l'edifici perquè produïa filtracions, i també es van produir desprendiments dels sostres.

Els terrats, uns espais plens de possibilitats

El Terrat Viu és sobretot un espai experimental i pedagògic del Museu de Ciències Naturals, i també forma part de l'afany per atorgar 1 metre quadrat més de verd a cada ciutadà, juntament amb altres iniciatives com els concursos per les cobertes verdes de blocs d'habitatges. "En els terrats trobarem algunes de les solucions que necessiten Barcelona i el planeta", diu el comissionat de Cultura, Joan Subirats. El recorregut comença amb una plaça d'acollida, que inclou una mostra de les plantes que hi ha en tot el conjunt; un túnel vegetal i altres zones com els prats de plantes anuals, els de plantes bulboses i tres llacunes diferents, que s'han preparat per impedir que les gavines vagin a banyar-s'hi per treure's la sal. Totes elles estan dividides en 24 zones que es poden gestionar autònomanent i evoquen el passat d'aquesta zona de Barcelona. "A la zona del Poblenou hi havia llacunes litorals, l'última de les quals, Can Tunis, va desaparèixer als anys 40, i estava ben documentada la vegetació que hi havia", diu l'autor del Terrat Viu i director de l'Insitut Botànic, Josep Maria Montserrat.