Un 'Terra baixa' en versió zombi

BarcelonaCom fer reviure un espectacle mític com el Terra baixa que Fabià Puigserver va dirigir al Mercat de les Flors el 1990? El director Roger Bernat és qui s'ho va plantejar durant el confinament, en el 30è aniversari de la mort d'un dels fundadors del Teatre Lliure. "No teníem el Fabià, i no va deixar cap llibre de direcció, ni cap indicació de com dirigir. Jo no volia posar-me en la seva pell, ni sabria com fer-ho –explica–. Però sí que tenim el vídeo de l'espectacle de TVE. Així que donem el que hi veiem, aquelles paraules i moviments. Ens quedem amb la forma, amb la superfície".

En comptes de tornar a muntar l'obra amb Emma Vilarasau i Lluís Homar al capdavant, Roger Bernat ha ordit un homenatge col·lectiu amb moltes veus al Lliure de Gràcia. Ha muntat un dispositiu tècnic pròxim al dels seus últims muntatges, però en comptes de fer-hi jugar els espectadors, aquí hi ha convidat intèrprets professionals com Pere Arquillué, Enric Auquer, Aina Clotet, Nao Albet, David Selvas, Yolanda Sey, Francesc Garrido, Oriol Pla, Guillem Balart, i han confirmat la seva presència dos actors del muntatge original, Mercè Arànega i Santi Ricard. Hi haurà sis actors diferents per a cadascuna de les tretze funcions (del 18 de febrer al 6 de març), de manera que 78 intèrprets reproduiran el muntatge original. No s'han d'aprendre el text i no assajaran. Portaran orelleres en què sentiran els intèrprets originals fent el paper que els toca i també rebran ordres de moviments en escena, a més de veure-ho en unes pantalles amagades. Però Bernat no dona importància al truc, sinó a la màgia. "Ens adonem que quan som capaços de ser del tot fidels, allò explota, perquè darrere del muntatge hi ha un gran autor, i un director i actors de primer ordre", diu. Fins i tot s'ha reproduït l'escenografia i el vestuari.

"Al cap i a la fi, el que estem fent és un Terra baixa zombi, perquè els actors deixen de tenir ànima i parlen amb la veu d'algú altre, una veu que ve del passat", explica Bernat. L'actriu Alba Pujol, una de les poques que ha provat el dispositiu, explica l'experiència de fer de mèdium: "Hi ha un moment que et posseeix Emma Vilarasau. Com que no tens temps de pensar, desapareix tot, no hi ha ego visible, et sents posseït, realment ets un canal". "Em semblava la manera més justa de recuperar-ho, reproduir una cosa sense afegir-hi res", justifica Bernat.

El primer imbècil del segle XX

Terra baixa viu un moment de popularitat extra gràcies al programa El llop de TV3, però en realitat és un text que des de 1896 han mantingut viu les companyies amateurs i que de tant en tant reapareix al circuit comercial. El mateix Homar en va fer una versió en monòleg el 2014. Roger Bernat considera l'obra d'Àngel Guimerà "una de les més importants del segle XX, perquè s'hi explica el capital polític dels imbècils", com "algú que no té res canvia la situació de la societat on vivia": "Manelic és un dels primers imbècils del segle XX i respon a un mite fundacional de la nostra cultura, que és el del bon salvatge. És un imbècil que, amb intuïció, se sap defensar i és capaç de fer el que ningú gosa fer al seu voltant, que és prendre's la justícia per la seva mà, cosa que pot ser bona o dolenta", i de fet se'n poden extreure lectures contraposades. "Terra baixa neix en un context social i cada vegada que s'ha fet ha respost a un context molt determinat. Que es faci ara respon a la realitat social que estem vivint", opina el director del Lliure, Juan Carlos Martel.

Roger Bernat admet que quan alguns protagonistes del muntatge del 1990 van conèixer la seva intenció de "potinejar" el muntatge de Puigserver, hi va haver certa incomoditat per si ho convertia "en un sainet". Ell ho defensa com un acte de memòria col·lectiva: "La meva és una versió menys, perquè fem la versió del Fabià". "Un homenatge pot ser una cosa terrible, perquè vol dir que tots, fins i tot els millors, acaben desapareixent, i alhora és una cosa preciosa perquè ens diu que segueixen en la memòria de tots nosaltres".