'Terminator: Destino oscuro': sororitat contra les màquines

Madrid Direcció: Tim Miller. Guió: David S. Goyer, Justin Rhodes i Billy Ray a partir de personatges creats per James Cameron i Gale Anne Hurd. 128 minuts. Estats Units i Xina (2019). Amb Linda Hamilton, Arnold Schwarzenegger i Mackenzie Davis.

Si a Terminator (1984) Linda Hamilton donava vida a Sarah Connor, com a reinterpretació de la Verge Maria –mare del messies que encapçala la rebel·lió contra el domini de la tecnologia–, i a Terminator 2: El dia del judici final (1991) era una dona de ferro, militaritzada fins a les dents, a Destino oscuro, sisena entrega de la saga però plantejada en realitat com si fos la tercera, el seu personatge és objecte d’un nou gir copernicà amb què es pretén redefinir el rol dels personatges femenins en els blockbusters d’acció i ciència-ficció del segle XXI.

Òbviament, Connor torna a ser la gran protagonista i, en aquest sentit, la presència de Hamilton atorga al film legitimitat narrativa i alhora molta força dramàtica. Però ella i el seu doppelgänger, el T-800 (Schwarzenegger), no són els únics lluitadors d’aquesta funció d’inevitable sensació de déjà vu, perquè tots dos acompanyen una nova generació d’heroïnes que responen a un model de lideratge molt diferent dels valors encarnats pel personatge de Hamilton. Tant Mackenzie Davis com Natalia Reyes defensen amb integritat el nou pas de la franquícia i, tot i que com a capítol de la saga no ofereix res que no haguéssim vist abans, el film obre una nova via creativa, potser una de les més estimulants dels últims 25 anys.