Terence Davies omple de poesia i amors frustrats el Festival de Sant Sebastià

Sant SebastiàDesprés del seu biopic sobre Emily Dickinson, Terence Davies torna a inspirar-se en la vida d'un poeta turmentat en el film que s'ha presentat aquest dissabte al Festival de Sant Sebastià: Benediction és un retrat complex, exuberant i en ziga-zaga de la vida de Sigfried Sassoon, el gran poeta anglès de la Primera Guerra Mundial, un heroi de guerra condecorat que va ser retirat del front i traslladat a un sanatori arran de criticar el bel·licisme del seu govern. Davies no es limita a la part més notòria de la seva biografia, sinó que s'endinsa en la vida sentimental del poeta i les relacions homosexuals que va mantenir abans de casar-se amb Hester Galty. I ho fa amb el seu estil abrupte i el·líptic, avançant en el temps i tornant enrere en un flux narratiu que evoca la manera més emocional que cronològica en què recordem les coses.

Sant Sebastià ovaciona l'emotiu cara a cara entre una vídua d'ETA i el botxí

El més curiós de Benediction és que les ferides que posa més interès a mostrar no són les de la guerra sinó les de l'amor. En lloc del to lúgubre de la part inicial, la pel·lícula adopta en el tram central un aire de sainet per retratar l'ambient homosexual del Londres de classe alta com un combat d'enginy verbal, dobles sentits i dards verinosos que es llancen els uns als altres. La repressió de l'homosexualitat és una realitat llunyana per a aquests homes rics i privilegiats. “Però si eres un obrer et tancaven a la presó –ha recordat Davies en una roda de premsa telemàtica–. Fins al 1967 l'homosexualitat va ser delicte a Anglaterra”. Tot i aquesta immunitat, els successius fracassos sentimentals van deixant un pòsit d'amargor que es confon amb els traumes de la guerra. Lògic: per a un poeta, l'amor no és un camp de batalla menor.

Com era d'esperar, la poesia té un gran protagonisme i el film introdueix amb gran naturalitat els versos de Sassoon. De fet, quan els juxtaposa a imatges d'arxiu de la Primera Guerra Mundial sembla que estiguem veient un fragment del documental de Davies Of time and the city, meravellosa carta d'amor del cineasta a la seva ciutat natal, Liverpool. “Vaig descobrir el món de la lírica als 18 anys veient Alec Guinnes per televisió recitant els quartets de T.S. Eliot –ha recordat Davies–. No vaig entendre res, però em vaig enamorar per sempre d'aquelles paraules”.