"Què pot fer l’art quan t’estan bombardejant?"

BarcelonaEl cineasta britànic Terence Davies torna a explorar terrenys coneguts en el seu nou film, Benediction, que arriba a les sales aquests divendres. Després del melodrama ambientat durant la Primera Guerra Mundial Sunset song (2015) i el biopic de la poeta nord-americana Emily Dickinson Història d'una passió (2016), estrena Benediction, premi al millor guió al Festival de Sant Sebastià. Es tracta d'un film biogràfic sobre Siegfried Sassoon (1886-1967), el gran poeta anglès de la Primera Guerra Mundial, que va ser retirat del front i traslladat a un sanatori després de rebel·lar-se mitjançant una polèmica carta contra l’afany bel·licista del seu país. 

Un altre aspecte de la vida de Sassoon és la seva homosexualitat, camuflada públicament sota el matrimoni amb Hester Gatty. Així doncs, Davies va trobar encara més elements per portar-lo al seu terreny i teixir una història sobre la redempció i la impossibilitat d’aconseguir-la, en aquest cas a través del matrimoni i la religió. “Siegfried Sassoon va tenir una vida molt completa, així que la dificultat va ser decidir què deixava fora –explica Terence Davies–. Empatitzo molt amb ell perquè jo mateix he buscat una mena de perdó tota la vida. I no el trobes ni en l’art, ni en la música, ni en altres persones, ni en la religió. Encara el busco, i si no el trobés, no sé molt bé què faria”.

Tot i així, la figura de Siegfried Sassoon és un reflex de com els artistes es poden convertir en referents més enllà de la seva època. “Com tots els artistes, Sassoon diu la veritat davant el poder i ens recorda la nostra humanitat. Per damunt de tot ens diuen que no hem d’oblidar mai la nostra humanitat”, explica el cineasta. Al llarg de la pel·lícula, Davies es debat entre donar el protagonisme a les tortuoses relacions amoroses de Sassoon, en uns anys en què l’homosexualitat estava tipificada com a delicte al Regne Unit, i l’impacte que la guerra va tenir en la seva vida. “No sé si hem avançat, perquè si grates una mica trobes racisme, homofòbia, misogínia... Fa poc, sortint del metro de Londres, dos nois i dues noies em van insultar vilment. És increïble”, adverteix el cineasta. Tot i així, Sassoon era d’una classe privilegiada i va poder viure la seva homosexualitat en un entorn “força protegit i segur”, mentre que persones de classes menys privilegiades podien acabar fàcilment a la presó.

Els estralls de la guerra semblen imposar-se, i tampoc ha millorat la situació, ja que la pel·lícula arriba a les sales en plena invasió russa d’Ucraïna. “Què pot fer l’art quan t’estan bombardejant o quan una mare ha d’enterrar el seu fill? No sé què dir”, lamenta Davies. Per reflectir sense filtres la crueltat de la guerra, Benediction inclou fragments de filmacions documentals de les trinxeres, de la mateixa manera que Davies havia fet servir material d’arxiu abans. “La primera raó per la qual les vaig fer servir és econòmica: amb cinc milions de lliures no pots reconstruir les trinxeres, però tampoc podries fer-ho tal com eren amb un pressupost il·limitat; senzillament no pots”. Més enllà d’això, les va fer servir per la seva força i perquè són un “contrapunt emocional” de la vida de Sassoon. “Sempre vaig tenir clar que les volia fer servir. Crec que al Regne Unit la Primera Guerra Mundial va tenir un impacte més profund que la Segona. I aquestes filmacions també representen que Siegfried Sassoon “mai va poder deixar enrere aquella experiència”. 

Un dels principals valors de Benediction és la interpretació del protagonista, l’actor escocès Jack Lowden, conegut per la pel·lícula de Christopher Nolan Dunkerque i ara una altra vegada en voga gràcies a la sèrie d’Apple TV Slow horses. “Va ser fabulós. Em vaig trobar amb ell a Londres per prendre una copa i em va donar una cinta amb material seu, però de seguida vaig saber que era ell; quan aquestes coses passen ho saps”, conclou Davies.