Imaginació paranoide

Richard J. Evans, historiador expert en el Tercer Reich: "Les teories de la conspiració poden fer guanyar eleccions"

L'historiador Richard J. Evans en una imatge d'arxiu.
5 min

BarcelonaLes fantasies conspiratives existeixen des de fa molt de temps i han sigut molt útils per manipular electorats. Lluny d'anar perdent força, al segle XXI són més populars i habituals que mai i n'hi ha que revifen amb força, com les que giren entorn d’Adolf Hitler, que va ser un gran promotor de l'estil paranoic. El líder nazi va morir fa 76 anys, però les fantasies del Tercer Reich, que fa anys que els historiadors van desacreditar, circulen habitualment per les xarxes. Richard J. Evans (Londres, 1947) és president del Wolfson College de Cambridge i prebost del Gresham College de Boston i un gran especialista en aquest període. Entre altres llibres, ha publicat La llegada del Tercer Reich (Península, 2005), El Tercer Reich en el poder (Península, 2007) i La lucha por el poder (Crítica, 2017). A Hitler y las teorías de la conspiración. El Tercer Reich y la imaginación paranoide (Crítica) analitza algunes de les teories conspiratives més longeves sobre el període nazi.

 Per què les teories conspiratives són més populars que mai?

— Hi ha diferents raons. Una és internet: no hi ha cap dels filtres que tradicionalment hi ha hagut als mitjans de comunicació. A més, fins fa ben poc les companyies propietàries de les xarxes socials no controlaven res. D’altra banda, actualment vivim en l’era de l’opinió. A les xarxes l’opinió té més importància que els fets i aconsegueix més adeptes. Tradicionalment els que es dedicaven a esbombar teories conspiratives ho feien en racons foscos, però ara poden entrar a internet i aconseguir molts seguidors que els donen la raó, i això els dona encara més confiança. I finalment hi ha una desconfiança radical, en part alimentada pel relativisme postmodern, escèptic, que qüestiona les veritats absolutes i posa en dubte la "certesa" del coneixement científic, i en part per la política identitària: la meva veritat no és la teva veritat.

 Com s’inicia una teoria conspirativa?

—  Tenen inicis diferents, depèn de la teoria. Per exemple, en relació amb el cas de l’assassinat de Kennedy, hi haurà gent que no voldrà creure que va ser cosa d’un sol individu, sinó que darrere hi ha una conspiració. És la teoria que genera un sol esdeveniment. I hi ha les teories conspiratives sistèmiques. En aquest cas, una sola organització conspirativa desenvolupa una gran diversitat d’activitats amb l’objectiu d’aconseguir el control d’un país, d’una regió o fins i tot del món sencer. Destaquen les teories conspiratives que han acusat durant segles els jueus d’estar al darrere d’una conspiració contra la societat i la civilització.

 Com es detecta una teoria conspirativa?

—  Els que esbomben les teories conspiratives diran que tothom, periodistes, historiadors, polítics, científics... milers de persones estan darrere d’una conspiració i que tothom està equivocat menys ells. Una manera de detectar una teoria conspirativa és que inclogui un "no crec la versió oficial dels fets". Qüestionen les versions oficials, les que donen els historiadors, per exemple. Asseguren que els historiadors fan el que els diuen els governs i que són incapaços de pensar per si mateixos. Acusen els historiadors de formar part d’una espècie d’encobriment massiu, i tot plegat sense cap evidència, només amb una gran autoestima i afirmant que tots s’equivoquen menys ells. Hi ha més maneres de detectar aquestes teories conspiratives, com el fet que menystenen totes les altres versions sense contrarestar-les amb cap evidència. El llenguatge és un altre element: fan servir sovint paraules com descobreixo, revelo... I, finalment, la manera com fabriquen les seves evidències: van sumant coses sense gaire sentit, com si afirméssim que dos i dos fan cinc. Quan els qüestiones per què no tenen cap evidència diuen que ha sigut eliminada, suprimida, amagada... Si els dius que tampoc tenen testimonis, et contestaran que els van assassinar o els han silenciat i amenaçat. Tenen una explicació per a tot. Estan blindats. El fet que no hi hagi res que demostri la seva teoria no els convencerà que estan equivocats.

 Una de les teories que més es repeteixen és la que acusa els jueus de tota mena de conspiracions. Una de les més infames és la d’Els protocols dels savis de Sió, que a Hitler el va obsessionar. Aquest document afirmava, entre altres coses, que hi ha un grup organitzat de savis jueus que conspiren per enderrocar les institucions i imposar una dictadura jueva. Per què aquesta obsessió amb els jueus?

— Són una minoria religiosa en una Europa cristiana, i actualment viuen a molts llocs del món i aquestes teories són cada cop més racistes. A més, els jueus han donat suport a moltes causes progressistes i la societat sempre necessita un cap de turc. N'hi ha moltes, de teories paranoiques sobre els jueus, com la que afirma que l'exèrcit alemany va rebre "una punyalada per l'esquena" durant la Primera Guerra Mundial. Segons aquesta teoria, hi va haver una conspiració per minar la moral de l'exèrcit. És inquietant, perquè aquesta teoria ha tingut un ressorgiment els últims temps. I hi ha també la negació de l'Holocaust.

Hitler va morir fa 76 anys, però la seva figura continua fascinant i alimentant moltes teories conspiratives.

— Hitler és com la versió secular de Satanàs. És una figura omnipresent en molts dels debats que hi ha a les xarxes socials. Fa poc, un periodista comentava que tot aquell a qui li agradi una bona teoria de la conspiració acaba topant amb Hitler. Va ser el causant d'una de les guerres més destructives de la història, va ordenar l'assassinat de milions de persones. Et trobes amb grups d'allò més heterogenis que acaben tenint connexions amb Htiler, fins i tot els ufòlegs. Hi ha teories diverses i algunes de molt fantasioses, com que els nazis continuen tenint bases sota l'Antàrtic, i hi ha una minoria que expressa la seva admiració per Hitler. Aquesta minoria afirma que era un geni i que és impossible que se suïcidés; diuen que en realitat va fugir a l'Argentina. S'han fet molts més llibres amb aquesta teoria en aquest segle que no pas en els anys que van des de la seva mort fins a finals del segle XX.

Totes les ideologies han utilitzat teories conspiratives.

— Sí. Per exemple, l'incendi que va destruir el Parlament alemany el 27 de febrer del 1933. L'incendi va servir d'excusa a Hitler per suspendre les llibertats civils i va denunciar que havia sigut un atemptat comunista. Els comunistes, en canvi, van assegurar que havien sigut els nazis. Aquesta segona versió ha sobreviscut dècades, malgrat que des dels anys 60 hi ha proves molt clares que l'incendi va ser obra d'un únic home, el jove neerlandès d'esquerres Marinus van der Lubbe. Al nostre temps també trobem teories conspiratives d'esquerres i de dretes. Hi ha exemples entre els líders populistes de Veneçuela o aquí, al Regne Unit, quan Jeremy Corbin [líder del Partit Laborista i cap de l'oposició entre el 2015 i el 2020] va suggerir que hi havia una conspiració contra ell dels serveis d'intel·ligència britànics. Stalin va ser un altre gran fabricant de teories conspiratives.

Les teories conspiratives també poden ajudar a guanyar eleccions.

— Sí, poden fer guanyar eleccions. Tenim els casos de Viktor Orbán, el primer ministre hongarès, i el partit polonès Llei i Justícia, que utilitzen teories de la conspiració per retallar drets civils. Trump també va convèncer molts republicans que s'havia conspirat contra ell per fer-li perdre les eleccions.

Tenim més accés que mai a la informació, una població més educada, però les teories conspiratives tenen més èxit que mai.

— Bé, hi ha més tendència a creure's aquestes teories entre les persones menys formades. Hi ha molta informació que ens arriba de totes bandes i simplificar-ho tot, fer-ho més senzill, blanc i negre, bo i dolent, pot apel·lar a cert tipus de públic perquè fa menys complexa la vida.

Com es poden combatre aquestes teories?

— Per exemple el que faig al llibre: analitzar aquestes teories i mostrar com s'han generat, com es manipula i com es falsifiquen les proves. Hi ha pàgines web boníssimes, com la de The Washington Post, que diàriament denunciava les mentides de Trump. Les teories conspiratives són perilloses: poden fer molt de mal, poden provocar violència contra les minories, atacs racistes. Només has de mirar el que va passar al Capitoli, quan els seguidors de Trump el van assaltar.

stats