"Fa temps que som el camell d'Europa"

BARCELONA.Quan fa memòria de Se sabrà tot -premi Sant Jordi 2009, 50.000 exemplars venuts-, Xavier Bosch recorda: "Hi vaig abocar molta mala llet que portava a dins". Dos anys després, l'autor torna a acudir a Dani Santana, el periodista que protagonitzava aquell primer thriller periodístic, amb la voluntat de tornar a fer un retrat de l'actualitat barcelonina i catalana "teclejant amb menys ràbia" però sense oblidar l'exposició del clavegueram de la societat. Passats ocults, corrupcions diverses i jocs de poder tornen a fer acte de presència, embolcallats amb un ritme narratiu accelerat, amb ganes de mantenir els lectors arrapats a la butaca al llarg de les 320 pàgines de la novel·la.

"Tocar temes incòmodes està bé", va dir durant el dinar de presentació de la novel·la, que es va fer a l'Hotel Neri, el lloc on l'alcalde de Barcelona de la seva novel·la, Antoni Negrier, organitza reunions secretes i fornica amb dones, tant si és a canvi d'un pacte monetari com si no.

Un inici amb fonaments reals

" Homes d'honor va néixer a partir d'una trobada molt especial. Un matí, mentre feia temps esmorzant en un bar de la plaça del Rei per anar a veure un càrrec important, se'm va acostar un home d'uns 65 anys que, després de reconeixe'm, em va dir que volia explicar-me una cosa". Bosch va escoltar amb sorpresa creixent la història del desconegut, que el convidava a seguir indagant en l'incendi que el 31 de gener del 1994 va cremar el Gran Teatre del Liceu. "Les coses no van anar com s'han explicat. Tot aquell judici va ser una farsa", llegim a Homes d'honor (Proa). Tot i que el desconegut va demanar a Bosch que no investigués res ni fes públiques les seves declaracions, el periodista no ha pogut evitar acabar fent servir la trobada com a punt de partida de la novel·la, que combina la investigació en clau de ficció sobre l'incendi del Liceu amb dos fils argumentals més: la descoberta que un dels herois nacionals, pare de l'alcalde de Barcelona, no ho ha explicat tot sobre el seu exili i la visita de Tuzza Talese, una escriptora supervendes que, gràcies al llibre Homes d'honor , ha desemmascarat les activitats de la màfia siciliana i s'ha convertit en un dels seus objectius més perseguits.

"Si a Se sabrà tot en Dani parlava com a director del diari Crònica , ara el personatge es dedica a conduir un programa d'investigació i d'entrevistes a TV10 -diu-. La Barcelona de Se sabrà tot era la del final de la bombolla immobiliària. Hi sortia molt el Raval i Diagonal en amunt. Aquí, en canvi, la presència la Rambla i Francesc Macià són els dos escenaris més importants".

Una Barcelona podrida

Bosch va remarcar ahir que si bé l'aproximació al món del periodisme vol ser altament versemblant, ni el personatge principal s'assembla a ell ni els que l'envolten són la rèplica d'algú real. "No crec que en aquesta segona novel·la es busqui tant el paral·lelisme entre en Santana i jo. Tampoc crec que sigui una novel·la que em pugui portar problemes". Tot i això, almenys dos dels temes que hi tracta són prou calents per portar cua. L'incendi del Liceu es va resoldre en un judici de tres dies, sis anys després dels fets i en el qual només es va imputar un responsable tècnic. Pel que fa a la presència de la màfia a Barcelona, el mateix autor encapçala el llibre amb unes paraules de Roberto Saviano: "Barcelona és una Nàpols ordenada". "Aquestes paraules em van cridar molt l'atenció, però no em van sorprendre del tot -recordava Bosch-. Des de l'any 1982 no hi ha mes en què no es parli de detencions de gent de la màfia a Barcelona. Fa temps que som el camell d'Europa. Les activitats de la màfia passen sobretot pel blanqueig de cocaïna muntant discoteques i restaurants". L'autor no es va estar de recomanar que si mai entren en una pizzeria que està pràcticament buida i on, tant si fa fred com calor, nois joves porten la jaqueta cordada fins a dalt, no hi tornin més. "No saps què hi poden amagar, a dins de la jaqueta, i tampoc què hi pot arribar a passar", va explicar.

Bosch va remarcar també la importància de les dues altres frases que encapçalen Homes d'honor . La primera és del golfista Tiger Woods: "Han escrit tantes coses sobre mi que ni jo mateix sé el que és veritat i el que és mentida". "Molts dels personatges del llibre amaguen una cara fosca. Passa amb l'alcalde Negrier, però també amb el mateix Santana -remarcava Bosch-. Aquest doble fons m'interessa, i també l'exploració del que és veritat i el que no. La versió oficial sempre és una, els periodistes podem malfiar-nos-en, i és el que hauríem de fer".

L'última cita de la novel·la és d'Enric Marco, l'home que va fer creure a tothom durant anys que havia estat deportat al camp de concentració de Mauthausen després de lluitar a França contra l'exèrcit nazi. "L'any 2005 es va saber que tot havia estat una enganyifa -va recordar Bosch-. Jo llavors treballava a la ràdio. Vaig fer un truc a Marco i li vaig dir: «Tot el que ha explicat és mentida». La seva resposta va ser: «I què, què passa?» Homes d'honor també és una novel·la sobre els que es creuen intocables i lluiten per mantenir el bon nom, costi el que costi".