El Temporada Alta qüestiona què és ‘La humanitat’

BarcelonaEl tercer cicle Connexió Flandes del festival Temporada Alta arrenca aquesta nit al Canal amb una combinació insòlita de llenguatges: La humanitat, de l’actor i director belga Josse De Pauw, fusiona una obra d’Arnon Grunberg amb música de jazz i òpera. No és menys innovador el plantejament: Grunberg i De Pauws debaten sobre el text damunt l’escenari. “La visió que dona de la humanitat em va impactar; d’una banda em va agradar, però d’una altra no podia viure, amb aquesta visió. El text em va quedar a dins i quan vaig conèixer l’autor li vaig demanar si voldria estar amb mi damunt l’escenari”, explica De Pauws, que posa en relleu la crítica de Grunberg als intel·lectuals i artistes que exploten el vessant més trist de la humanitat amb els mateixos mitjans. “La raó per la qual la humanitat no pot ser d’una altra manera és que volem ser tan bons humans que no hi arribem”, afirma.

“Interpreto l’advocat defensor de tota la humanitat. El text de l’Arnon és molt estrany, perquè, al mateix temps que defensa la humanitat, l’acusa. Diu que és dolenta i covarda, però la intenta defensar”, subratlla. La defensa, però, no funciona, i a la segona part l’autor i el director debaten sobre la feina de l’altre: “És una manera de fer-se preguntes sobre el text i explicar què canviaria del text original 15 anys després. I per mi és molt important fer un text i tenir l’autor damunt l’escenari”.

De Pauws vol estar acompanyat damunt l’escenari pel pianista Kris Defoort i la soprano Claron McFadden per tenir “més seguretat” i també “un llit per reposar el text”. Però el paper dels músics no és senzillament ambiental, sinó que es desenvolupa en paral·lel al text. Claron McFadden interpreta dues peces de Purcell, però la resta de la música, també en el cas de Defoort, és improvisació. “A vegades ho fan tan bé que callo i els deixo fer. La Claron és una soprano, però té les arrels en el gòspel, i és l’única cantant que conec capaç d’improvisar. La relació entre la clàssica i el jazz és com una lluita entre ells dos, perquè a vegades ell l’empeny a formes més jazzístiques i ella li respon amb unes altres de més clàssiques”, conclou.