Infiltrat a la presó de Sing Sing: "Hi vaig veure molta més violència que la que m'imaginava"

BarcelonaLa presó de Sing Sing està a menys de cinquanta quilòmetres de la ciutat de Nova York i té una llarga història. La van construir el 1826 i arrossega mala fama per caòtica i violenta. Com a periodista, és pràcticament impossible accedir-hi o parlar amb els professionals que hi treballen. El nord-americà Ted Conover (Okinawa, 1958), col·laborador de New York Times Magazine, The Atlantic i New Yorker, ho va demanar moltes vegades sense èxit. Finalment, va decidir infiltrar-s’hi. Va fer un curs de set setmanes i va entrar a treballar-hi com a guàrdia de seguretat. Mai va revelar que era periodista.

"M’interessava investigar-ho perquè havia augmentat moltíssim el nombre d’interns, que eren sobretot homes negres i joves", explica en una entrevista telemàtica des de Nova York. "No em semblava bé que no m’ho deixessin investigar amb l’excusa que era un tema de seguretat, perquè és una presó i no hi hauria d’haver tant de secretisme. Vaig creure que la millor manera d’entendre com funcionava era infiltrar-m’hi", afegeix. Això va ser l’any 2000 i ara es pot llegir en català el llibre que parla de la seva experiència: El guàrdia de Sing Sing (Saldonar; amb traducció d'Octavi Gil Pujol). "Al final treballar a la presó va ser més avorrit del que em pensava i també hi vaig veure molta més violència que la que m'imaginava", diu.

Si les condicions eren força pèssimes quan ell ho va investigar, ara es tem que empitjoraran. "És una presó que depèn de l’estat de Nova York, no és nacional, però la presidència de Trump hi tindrà influència perquè afrontarem una gran crisi en l'àmbit de presons. Vol deportar els immigrants indocumentats, i n’hi ha milions. Mentre no els deporta, és capaç de posar-los a les presons. Ara mateix, a cada cel·la hi ha dues persones, però no crec que ell tingui cap problema a ficar-n’hi quatre o cinc", assegura Conover.

L’estructura de la presó de Sing Sing és paramilitar, segons Conover, i té una jerarquia molt clara. A l’acadèmia on es formen els guàrdies, ensenyen un munt de normes, però no són gaire útils. "No t’ensenyen com parlar amb els interns, i la feina va d’això, bàsicament. Hi parles tot el dia i el que has de decidir és fins on els deixes arribar", explica. Per a l’autor, no té gaire sentit que en la formació no s’inclogui els interns. "Darrere hi ha la idea que nosaltres som més importants que els interns", diu. La interacció podia ser força angoixant. Per a Conover, la feina de guàrdia és més fàcil si físicament s’és corpulent, i ell no ho és gaire. "Tot té a veure amb la força. Si fas por, la teva feina és més fàcil. Si ets una dona o ets més aviat petit, resulta molt més angoixant i més perillós". Conover creu que si els respectes, però, ells et respectaran. "Al final el que volen és ser tractats amb dignitat. Oficialment, com a guàrdia, tens el poder perquè les normes estan al teu costat, però en realitat els interns també poden arribar a tenir molt de poder", assegura.

Els suborns no són infreqüents

Mentre va ser a Sing Sing, el periodista va veure com els interns intentaven guanyar poder amenaçant quan sabien que els guardians havien fet alguna cosa malament. El pitjor que es pot fer és deixar-se subornar, cosa que no és infreqüent. "Pot tenir molt males conseqüències portar-los drogues o iniciar algun tipus de relació sentimental. No passa cada dia, però no és infreqüent. Mentre jo era allà dins, vaig veure com arrestaven més d’un guàrdia", recorda.

Fer veure que ets algú altre té les seves conseqüències. "Has de canviar la teva manera de tractar els altres. Com a periodista m’havia de mossegar la llengua i no fer totes les preguntes que volia fer. I tenia por, però tot el dia havia de fer veure que no en tenia. Mesos després d’haver deixat la feina, tenia molts malsons relacionats amb les presons. Somiava que em tancaven injustament i ningú m’escoltava. M'escapava amb altres personers, però no eren amics meus, perquè els tenia por". Una de les coses que més va impactar l’autor un cop va sortir el llibre als Estats Units, és la quantitat de cartes que va rebre de professors de Secundària. "Em van escriure dient que jo descrivia molt bé una presó, però que també estava descrivint les seves aules. És força trist", lamenta.

L’opinió de Conover sobre les presons no va millorar gens després de conèixer com funcionaven. "Només serveixen per protegir la societat i perquè l’intern es faci vell i, per tant, tingui menys força per cometre un crim", assegura. "Malgrat que la societat ha avançat en molts aspectes, les presons als Estats Units són com fa 200 anys, i aleshores Alexis de Tocqueville ja va qüestionar el sistema penitenciari. A més, allà dins el racisme s’amplifica", afegeix.