Victoria Szpunberg: "La tragèdia i l’humor estan més a prop del que ens pensem"

BarcelonaA vegades el teatre serveix per unir artistes amb mirades i llenguatges que no tenen res a veure i, a vegades, aquesta fusió arriba a bon port. És el que ha passat entre la Companyia Solitària –formada per Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals–, la dramaturga Victoria Szpunberg i la directora Andrea Jiménez. La Solitària es caracteritza per buscar els límits interpretatius amb obres com Orsini i Filla del seu pare; Szpunberg és una de les autores catalanes de teatre de text contemporànies més rellevants amb obres com les recents El pes d'un cos i La gata perduda (Premi Max a millor espectacle musical 2023); i Jiménez, de la companyia Teatro en Vilo, té una llarga trajectòria en el teatre visual amb peces com Hoy puede ser mi gran noche. Junts han construït Mal de coraçon, un espectacle sobre el misticisme i el dolor contemporanis que s'estrena dijous a la Sala Tallers del Teatre Nacional (TNC). Hi apareixen Santa Teresa de Jesús, Simone Weil, un bar remot i un cor trencat salpebrats per la performance i el sentit de l'humor.

"Em van proposar de treballar al voltant de la figura de Santa Teresa de Jesús. No la coneixia gaire, tampoc tinc gaire cultura cristiana. Vaig començar a llegir diferents místiques femenines i a unir idees que m'interessaven", explica Szpunberg. El text, construït a través d'una residència de la companyia a la Fabra i Coats i a partir de les improvisacions dels intèrprets, es va encaminar "cap al misticisme en oposició al pensament racional de causa-efecte que ressona tant en la construcció de la dramatúrgia convencional". Per documentar-se, Szpunberg també va visitar un convent de les carmelites descalces i es va entrevistar amb una novícia i amb una dona que és monja des de fa més de 20 anys. "Volia endinsar-me en aquell misteri que queda sense solució, sense resoldre", diu la dramaturga.

Una cambrera, un professor i un home enamorat

El mal de coraçon és la manera com Santa Teresa es referia a la seva relació amb el dolor, forta i intensa. A l'escenari, els que el pateixen són tres personatges erràtics que el destí fa coincidir en un bar. Júlia Barceló és una cambrera i actriu –"com el 90% de les actrius de Catalunya", diu– que té una relació dolorosa amb la interpretació. Pol López fa el paper d'un professor universitari "travessat per la solitud i el dolor que li genera la vida", explica l'actor. I Pau Vinyals és un home molt enamorat d'una dona que l'ha abandonat. "Sent un dolor molt agut, insuportable, que li fa sortir tots els dolors acumulats per la vida", assenyala Vinyals.

Malgrat tot aquest dolor, Mal de coraçon no és un espectacle governat per la tristesa. "La tragèdia i l’humor estan més a prop del que ens pensem. El dolor pot arribar a generar el riure i l'humor és el que ens uneix més a tots els integrants de la companyia", apunta Szpunberg. L'espai escènic, un bar amb el públic a tres bandes, vol jugar "amb la realitat ficcional i la realitat del present", destaca Jiménez. Segons la directora, "l'espectacle es pregunta sobre com generar l’estranyament místic a partir d’alguna cosa absolutament quotidiana com un bar" que serveix de refugi als protagonistes un dia qualsevol en què un diluvi ha aturat la ciutat.