Viatge a la història truncada del primer jazz català

“Espanya és un poble eminentment musical, enèrgic i net en els seus sentiments col·lectius, i no s’ha de deixar guanyar, ni tan sols de manera transitòria, per la desconcertant vociferació d’un jazz sense cap tipus de justificació artística”. El 25 de juny de l’any 1943, el delegat nacional de Propaganda llançava l’ordre de prohibició a les ràdios d’emetre música de jazz. Es volia així silenciar uns ritmes que havien arrelat amb força entre els compositors i intèrprets autòctons, molt especialment a Barcelona, on el gènere tenia un ric planter. “No van tenir més remei que marxar o dedicar-se a una altra música”, afirma Salvador S. Sánchez, dramaturg i director de There was a fiesta! (At Carnegie Hall), una “comèdia musical” en què es condensa la història dels músics que durant aquells anys es van veure obligats a ser una cosa diferent del que desitjaven, que serà al Tantarantana del 28 de novembre al 16 de desembre, amb Cinta Moreno i Toni Vallès (la parella protagonista), Santi Colomer, Joel Moreno Codinachs i Oriol Roca.

“Sánchez explica que van anar coneixent molts relats particulars de grans compositors i cantants amb carreres distorsionades per la persecució del gènere. I amb la inspiració de totes van crear dos personatges simbòlics, una parella que es coneixen en un vaixell i acaben fent equip artístic i actuant al Carnegie Hall. “Són dos personatges inventats, però amb molts referents reals. Nosaltres no especifiquem si van existir realment o no, ens agrada jugar a l’ambigüitat”. Rina Celi, Katia Morlands, Bonet de San Pedro o Xavier Cugat són alguns dels artistes autèntics, tots ells amb històries fascinants, sobre els quals han creat l’obra. “Molts músics van acabar marxant als Estats Units i allà, amb gent vinguda de fora, es va construir la identitat musical americana”.