La Veronal, Señor Serrano, Juana Dolores... Els 5 llançaments més contemporanis del Festival Grec

BarcelonaEl Festival Grec ha coproduït cinc espectacles que es poden aixoplugar sota l'etiqueta 'nova creació' o 'creació contemporània'. Són projectes que estan en la recta final de la seva creació i per als quals el Grec suposa una plataforma de llançament molt important. Dels consolidats La Veronal amb l'experiment de fer una obra per a adolescents al primer espectacle dels Señor Serrano parlant amb una intel·ligència artificial.

Després de quatre anys dedicats a l'univers de Bach, amb el focus en el cos i la música, Mal Pelo volia mostrar el món que apareix quan María Muñoz i Pep Ramis estan sols. Double infinite mostra "com dues persones es retroben després d'un temps llarg de separació i com es posen davant de les coses essencials de la vida", diu Muñoz. "Sento que és una ficció però que passa per la intuïció, el cor, la imaginació i la reflexió. Deixo fer a l'ofici de tots aquests anys", diu la ballarina i coreògrafa, que balla acompanyada de Ramis –tots dos, "cossos de seixanta anys"–, la soprano Quiteria Muñoz, un violí i un violó. Els textos són de John Berger, Pasolini, Nick Cave i Pascal. L'espectacle estarà dues setmanes al Teatre Nacional la temporada que ve, però, a més, l'anterior muntatge que es va veure al Grec, Inventions, passarà pel Festival d'Avinyó.

El segon espectacle de Juana Dolores és un míting feminista que fa dialogar dos textos, El príncep de Maquiavel i El príncep modern d'Antonio Gramsci, i els feminitza en ella, la princesa moderna. L'artista aborda els límits entre la pornografia i la prostitució com ho ha fet abans en tota la seva obra. Vol "dessexualitzar" i "despatriarcalitzar" la pornografia" i "defensa la feminitat des d'una perspectiva feminista". També parla de la violència masclista però no des del relat "experiencial i pamfletari". L'espectacle té contingut eròtic perquè, a més d'una fel·lació seva, mostra les sex tapes domèstiques de Kim Kardashian, Paris Hilton i Pamela Anderson. Juana Dolores considera que l'estrena d'un sol dia de l'obra al Temporada Alta va ser un fracàs i a Barcelona n'ha canviat l'"acting", i espera que es consolidi davant del públic. L'artista també ha aprofitat l'avinentesa per anunciar que, després del tercer espectacle de la trilogia Una nova constitució, hipòtesis i imatges en femení, es retirarà de performer i voldrà dirigir obres de la gran literatura universal del teatre, com Shakespeare o Pinter. Ha demanat a la directora del Teatre Nacional que li deixi dirigir L'abisme de Carme Monturiol. "M'ho apunto", ha dit Carme Portaceli.

Una illa parteix d'una conversa amb una intel·ligència artificial. L'Agrupación Señor Serrano li pregunta a OpenAI com ha de fer un espectacle i la màquina proposa unes idees, i els artistes n'hi contraproposen unes altres. Han trigat dos anys a elaborar el muntatge i la conversa. "És molt difícil posar-se d'acord amb la intel·ligència artificial. Com es diu: si tu els llences escombraries, et tornen escombraries. Així que totes les propostes que ens feia eren de Broadway! És algú que no en té ni idea i que és un hortera. ¿Com ens hem d'entendre amb algú amb qui tenim tan poc en comú?", reflexiona Àlex Serrano, que afirma que la intel·ligència artificial "d'intel·ligent en té molt poc". L'espectacle, amb quatre artistes en escena, suposarà un canvi de llenguatge total de la companyia. El cinema en temps real, les escales diferents, les pantalles, es canvien per un llenguatge de composició visual i coreogràfica. Un llenguatge que consolidaran a l'espectacle Extinció, que estrenaran la temporada que ve al Teatre Nacional. "És una obra molt política, però en parlem amb metàfores. Aquí és un nàufrag que arriba a un arxipèlag i s'ha de posar d'acord amb els nàufrags que hi ha a les illes, amb qui mai es posen d'acord. Ell desitja una illa, que és el mite del capitalisme, el mite de Robinson, però les illes sempre estaran habitades i sempre ens haurem de posar d'acord", reflexiona Serrano. "Diem que hi ha gent amb qui no volem tenir res a veure però resulta que condueixen l'autobús, et fan el pa o administren aquesta oficina. Per tant, ens hem de plantejar com convertim la convivència en un diàleg. Ens agradi o no, hem d'arribar a un acord", afegeix el director. "Conviure és un acte de renúncia. Hi ha coses que no hauria posat a l'espectacle, però hem de cedir", conclou.

Fem una bona pena abans de morir és una conversa sobre la mort i el retorn. "M'agradaria fer una peça que el meu fill recordi abans de morir", es va dir Gómez, performer que va tenir el seu moment "gamberro". I van decidir ajuntar-se amb Los Sara Fontán per dialogar a nivell estètic. L'espectacle va sobre deixar empremta. Els tres artistes han buscat "l'oli essencial" que tenen en comú les grans morts escèniques i amb tots aquests moments, "gairebé sempre dones assassinades per homes", han fet una dramatúrgia, explica el músic Edi Pou. Tres exemples: La consagració de la primavera (el sacrifici), La mort del cigne i Electra.

Qui serà el futur espectador de teatre? Com són els nens i joves d'avui? Com es pot fer un espectacle per a ells sense parlar el seu llenguatge? Què és la mentida, la ficció, l'artifici? Això és el que s'ha plantejat Marcos Morau per crear Firmamento, l'espectacle que ha pensat per a adolescents. "Part del que soc és el que vaig aprendre en la infantesa, el que és bo i és dolent. I quan arriba el moment d'enfrontar-te a la realitat, jugues amb tot això", diu Morau. "El cap és infinit, no hi ha límits per crear, relacionar-se amb els altres. Som moltes persones al mateix temps que viuen a la vegada. Tot succeeix al mateix temps", reflexiona. Morau assegura que no pensa en haver de recrear l'estil de La Veronal, sinó que cada vegada comença per treballar el cos, la imatge, el vídeo (animacions), la música. L'espectacle farà temporada el Nadal del 2023 al Mercat de les Flors.