"Ha de venir gent a veure l'obra, perquè hi ha una inversió i s'han de fer temporades llargues"

BarcelonaUn noi jove que es passeja pràcticament en pilotes per l'escenari. Una dona que connecta amb els esperits mentre neteja els fogons. Dos germans sense vida fora de la casa familiar. Una tercera germana que volia triomfar a Hollywood i acaba regnant a pel·lícules de sèrie B. I una aspirant a actriu com a contrapunt de tot plegat. Aquests són els personatges, patètics i alhora entranyables, de La meravellosa família Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha and Spike), l'obra del nord-americà Christopher Durang que inaugura la temporada del 50è aniversari de La Villarroel, on es podrà veure del 14 de setembre al 27 de novembre. Premiada amb el Tony a la millor obra el 2013, hi arriba en adaptació al català de Cristina Genebat, amb direcció de David Selvas i producció de T de Teatre, La Brutal i Bitò. I en el repartiment d'aquesta comèdia "àcida, intel·ligent i profunda", Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalda, Lide Uranga, Alejandro Bordanove i Paula Jornet. "Anem del riure al plor en zero coma", diu Selvas.

El muntatge comença quan tres germans, el Vanya, la Sonia i la Masha, han d'entomar l'existència després de la mort dels pares. Els dos primers no han fet res més a la vida que cuidar els pares; a canvi, la Masha pagava totes les factures i acumulava fins a cinc matrimonis fracassats. "Són tres persones a qui la vida els ha passat pel davant, gent que no té la vida que voldria tenir i que buscar sortir d'aquest forat", explica Selvas. Podria ser un drama, però Durang va triar la comèdia de "rèpliques i contrarèpliques que no deixen de riure's del mort i de qui el vetlla". Segons Selvas, el motor de l'obra era una pregunta ben curiosa: "I si féssim un Txékhov còmic?" Aquest va ser el plantejament de Durang, i per això hi ha "picades d'ullet" al teatre del geni rus, com ara el nom dels personatges. Però "no cal haver llegit Txékhov per gaudir amb l'obra", adverteix Albert Ribalta.

La meravellosa família Hardwicke és un bon exemple la tradició nord-americana que, com diu Selvas, pot fer "una cosa comercial sense vendre-la barata": "Aquest és un equilibri que sovint les productores i companyies busquem. Ha de venir gent a veure l'obra, perquè hi ha una inversió i s'han de fer temporades llargues". "La coproducció amb Bitò i La Brutal ens permet fer obres que no podríem fer només com a T de Teatre", assegura Carme Pla. I La Villarroel continua acollint obres internacionals adaptades al català i posades en escena per companyies com T de Teatre, un model que funciona: la temporada 2021-22, La Villarroel va ser un dels teatres barcelonins amb un percentatge d'ocupació més alt (61,2%), i el novè en nombre d'espectadors (88.547).