"Estem veient una comèdia però tot el que hi passa és fosquíssim"
L'ARA organitza una preestrena de 'The party', l'espectacle dirigit per Sergi Belbel al Teatre Poliorama
BarcelonaLa nit d’aquest dijous ha estat especial al Teatre Poliorama: per primera vegada, el públic assistia a una representació de The party. El text de Sally Potter va néixer com una pel·lícula –protagonitzada per Kristin Scott Thomas i estrenada el 2017– i fins ara mai havia pres forma dalt d’un escenari amb espectadors al davant. La preestrena, una funció especial per als subscriptors de l’ARA, ha estat la prova de foc per a la companyia, que per primer cop ha rebut el feedback del públic. "Quan fas molt una comèdia, els actors saben en quin punt riurà la gent. Nosaltres, ara per ara, encara no sabem res", ha explicat el director del muntatge, Sergi Belbel, al col·loqui posterior de la funció, moderat per la periodista de l'ARA Laura Serra.
Els intèrprets –Àngels Gonyalons, Jordi Díaz, Montse Guallar, Lluís Soler, Biel Duran, Marta Ribera i Queralt Casasayas– just acabaven l’espectacle i ja rebien l’avís que tindrien deures de cara a l’estrena, prevista per a aquest divendres. "He gravat tota la funció, me la miraré i els enviaré notes de veu per WhatsApp amb les anotacions", avançava el director. L’espectacle és una comèdia, però fuig dels arquetips del gènere i està carregada de moments tràgics. "Estem veient una comèdia, però tot el que hi passa és fosquíssim. Aquest contrast és un experiment. Ens preguntàvem: «Com reaccionarà el públic amb una comèdia en què tot és molt hilarant i alhora molt tèrbol?» Avui ha estat interessant veure la perplexitat", ha assenyalat Duran.
Personatges interessants i miserables
The party gira al voltant d’un grup d'amics de classe benestant que es troben per celebrar que una de les amigues (Marta Ribera) acaba de ser nomenada ministra de Sanitat. El sopar de celebració deriva en una espiral de secrets que es van destapant i màscares que cauen. "És una funció molt coral en què els personatges són tots interessants i miserables. Formen part de l'elit, però tots van al lavabo. Especialment en aquesta funció", subratlla Gonyalons. Ella fa duet, sobretot, amb Jordi Díaz, que interpreta un gurú força distanciat ideològicament dels altres. "És un personatge molt agraït, que també té els seus interessos. Quan veu algú que dubta o té inseguretats s’hi enganxa ràpidament", destaca Díaz.
Belbel ha mantingut pràcticament tot el text original de la pel·lícula i també els noms dels personatges, que són anglesos. "Vaig pensar que no calia canviar-los, perquè el teatre ja ens permet posar-nos a altres llocs i veure'ns-hi reflectits. Aquesta història podria passar perfectament en una casa de la Floresta o de Sant Cugat, d'aquestes dels polítics", diu el director. A diferència de la pel·lícula, però, a l'escenari hi ha una única escena amb el repartiment tota l'estona en marxa. L'espectacle juga amb accions que transcorren de forma simultània i obliguen el públic a triar on vol mirar. Aquesta opció creativa ha estat molt celebrada pel públic: "Al principi m'ha sorprès, però després he vist el joc i m'ha semblat fantàstic", ha dit un espectador.