Els 'true crime' s'escampen pels teatres

BarcelonaPer què ens atrauen els crims reals? Per què ens enganxem a les desgràcies alienes? Aquesta última dècada, el gènere del true crime s'ha popularitzat considerablement a través de plataformes audiovisuals com Netflix i HBO. A Catalunya, el programa Crims de Carles Porta ha rebentat els audímetres de TV3 i Catalunya Ràdio. El teatre tampoc ha quedat al marge d'aquesta tendència. Des del cas de Marie Colvin fins a la Manada, passant pels assassinats de James Bulger i Ana Orantes, diverses sales programen aquesta primavera espectacles sobre casos de violència reals. Assassinats, feminicidis i crims de guerra que, en la majoria de casos, serveixen per parlar de la crueltat i l'afany de poder que vertebren la societat.

‘Dirrrty boys’ a La Villarroel

El 12 de febrer del 1993, Liverpool va presenciar un dels crims més insòlits del segle XX. El cos de James Bulger, un nen de dos anys, va aparèixer trossejat a prop de les vies del tren del barri d’Anfield. L’havien assassinat dos nens de deu anys, sense cap motiu aparent, després de segrestar-lo en un centre comercial. Dirrrty boys, de Gerard Guix, estrenat al Teatre Akadèmia el 2022 sota la direcció d’Àgata Casanovas, reconstrueix la vida dels assassins després del crim. “En sortir de la presó, a aquests nois els van canviar la identitat i no se’n va saber mai més res, per això em va semblar interessant explicar l’assassinat fins al dia d’avui”, diu Guix. Dirrrty boys, que va ser una de les propostes més aplaudides de la temporada passada, amb nombrosos reconeixements en els Premis Butaca, els Premis Teatre Barcelona i els Premis de la Crítica, es reestrenarà del 27 d’abril al 26 de maig dins el cicle Off de La Villarroel. Tot i que està inspirada en un crim real, l’obra se n’allunya per centrar-se en les conseqüències psicològiques dels fets. “Vam investigar molt, però en un moment donat vam deixar el cas enrere per convertir-lo en ficció”, diu Casanovas.

'Songs for the bitch-witch women' al Centre de les Arts Lliures

El 4 de desembre del 1997, una dona de 60 anys va aparèixer en el programa De tarde en tarde de Canal Sur per exposar públicament els maltractaments que havia patit durant quatre dècades per part del marit. Dues setmanes després, el marit va cremar-la viva davant d'un dels fills adolescents. El cas d'Ana Orantes va suposar un abans i un després a l'estat espanyol, fins al punt que va impulsar la primera llei de violència de gènere del país. I també va marcar una generació de dones joves, que van entendre que el patriarcat se sustenta a base de silencis. "El cas d'Ana Orantes i el crim d'Alcàsser van construir la meva identitat com a dona, i també la meva por", diu la creadora Mariona Naudin. Del 4 al 21 d'abril, presentarà al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa l'espectacle Songs for the bitch-witch women, que pren Ana Orantes com a punt de partida per explorar la distància entre l'esfera pública i la privada. "És un cas que demostra que el que és personal és polític –diu Naudin–. I també és un cas que ens parla de la necessitat de ser escoltats. Ella era una dona analfabeta, havia hagut de sentir mil vegades «tu, calla, que no saps parlar». I, en canvi, parla amb una eloqüència increïble". Tot i que la història d'Orantes és el fil conductor de l'espectacle, "no és una peça documental", sinó "una proposta híbrida" que conjuga música, text i performance. "No vull ser paternalista ni moralista, vull que l'espectador se'n vagi amb la sensació d'haver passat per molts llocs", afegeix Naudin.

'Jauría' al Teatre Romea

El 7 de juliol del 2016, cinc joves van violar una noia de 18 anys a Pamplona, durant les festes de San Fermín. El cas de la Manada es va convertir en un dels judicis espanyols més mediàtics d'aquestes últimes dècades, amb manifestacions multitudinàries i una condemna històrica de quinze anys de presó per violació per part del Tribunal Suprem. El 2018, encara en ple bullici judicial, el dramaturg Jordi Casanovas va escriure Jauría, una obra de teatre que es va estrenar a Madrid el gener del 2019 amb la direcció de Miguel del Arco. "Volia explicar per què aquells homes eren criminals i ells no n'eren conscients. Aquell judici era paradigmàtic per explicar el canvi de pensament de la relació entre homes i dones", diu Casanovas. El febrer d'aquest any, Del Arco va estrenar a Santa Coloma de Gramenet una nova versió de Jauría, amb Ángela Cervantes, Carlos Cuevas, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila i David Menéndez entre el repartiment. Després de presentar-la en diversos teatres, s'establiran al Teatre Romea del 4 d'abril al 5 de maig.

'Des de l'ull de l'huracà' al Maldà

El gener del 2021, el director Pau Carrió va debutar com a dramaturg amb Testimoni de guerra, un díptic compost per dos monòlegs sobre el periodisme de guerra. Del 7 al 28 d'abril, el Maldà recupera un d'aquests dos monòlegs, Des de l'ull de l'huracà, que narra el recorregut vital de la corresponsal nord-americana Marie Colvin, que el 2001 va perdre un ull per l'esclat d'una granada a la guerra civil de Sri Lanka i el 2012 va ser assassinada per l'exèrcit sirià, que va atacar premeditadament el centre de premsa on es trobaven diversos periodistes. "És una dona sense límits –diu l'actriu Laura Aubert, que interpreta el paper de Colvin–. Per a ella la por no existeix. Vol superar qualsevol frontera i és capaç de donar la vida per informar". El cas de Colvin, víctima d'un crim de guerra, va evidenciar la poca protecció de què disposen els corresponsals i, a la vegada, el valor de la seva feina. "A través d'ella he arribat a entendre la importància d'informar des de les zones de guerra", explica Aubert.