D’aquí uns dies el director Declan Donnellan, el líder de la companyia Cheek by Jowl, inaugurarà el festival Temporada Alta amb la seva lectura de l’obra de Shakespeare Nit de reis. Tots els actors són homes, i s’encarreguen de fer tant els papers masculins com femenins: pura fidelitat amb la manera de fer teatre de l’època isabelina. A Donnellan li agrada la fórmula, que ja ha aplicat en diferents muntatges. On, si no és en escena, tindria sentit travessar la frontera del gènere sense que ningú es remogui a la cadira per una crisi d’inversemblança? On, si des del mateix moment d’entrar a la sala, tot espectador sap que assistirà a una representació, a una ficció, i la seva responsabilitat perquè tot funcioni és estar predisposat a creure’s per una estona que tot allò és possible?
Dilluns torna al Maldà Les dones sàvies, un espectacle de només dos actors, Ricard Farré i Enric Cambray, i nou personatges. Cinc són dones. Els intèrprets passen de l’un a l’altre amb la màxima naturalitat, es canvien de roba rere un biombo i se serveixen de petits detalls d’ attrezzo, com una perruca col·locada a la vista del públic, per dibuixar la galeria de tipus amb què critiquen la pedanteria contemporània. Transvestisme al servei d’una obra a la qual l’èxit l’ha acompanyat des de l’estrena, també en la seva extensa gira. Si Cheek by Jowl juga amb naturalitat a la transversalitat dels rols, a Les dones sàvies el manlleu de gènere forma part del joc escènic. Però això no és tot. Aquest dies a la cartellera barcelonina hi ha encara una tercera manera de servir l’ambigüitat: la que dicta el mateix autor. També té lloc a Nit de reis, en aquest cas en el muntatge dirigit per Pau Carrió al Teatre Lliure. L’actriu Clàudia Benito es passa mitja obra fent-se passar per un home. Tres maneres de posar el transvestisme al servei del talent.