Tres dones de 60 anys es confronten amb la "fractura generacional" del feminisme actual

BarcelonaDurant el procés creatiu de Les bàrbares, les preguntes han volat per la sala d'assaig. Com ha afectat el Me Too, personalment, les dones? El moviment feminista s'ha passat de frenada? Què es pot fer perquè els homes se sentin interpel·lats i s'hi sumin? "N'hem parlat molt i molt. Entre nosaltres tenim opinions diverses, però el lloc de trobada ha estat l'espectacle i l'amistat que s'ha creat arran d'això", explica el director del muntatge, David Selvas. Escrit per la madrilenya Lucía Carballal, Les bàrbares és una coproducció de La Brutal i Bitò quebusca reflexionar sobre l'impacte del feminisme actual en les dones que als anys 70 van fer (o no) la seva revolució particular. L'espectacle, que és bilingüe i es representa en català i castellà, fa temporada des d'aquest dimarts i fins al 13 d'abril al Teatre Borràs.

Les encarregades d'encarnar les tres protagonistes són les actrius María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. Cadascuna d'elles interpreta una dona amb una trajectòria i unes conviccions vitals diferents. Plazas es posa en la pell de la Carme, una arquitecta d'èxit que s'ha centrat en la seva vida professional i que amaga un gran secret. "És una dona empoderada, però està molt perduda. Té la sensació que s'ha equivocat, que ho ha donat tot per la feina i ha fet massa poc per tenir una parella o una família", destaca Plazas.

Pujalte és la Susi, una mare de família benestant que de jove va abandonar el piano i va decidir dedicar-se als fills. "És una dona intel·ligent i ràpida, que es troba amb una reflexió feminista que no l'acaba de convèncer", assenyala l'actriu. El personatge de Francesca Piñón, l'Encarna, comparteix amb ella la vocació per cuidar els fills i els nets i ho fa encantada. "És una dona cuidadora i moderna que té l'encàrrec de complir una missió: satisfer les últimes voluntats de la Bàrbara", diu Piñón.

Una generació que va obrir camí

L'espurna que desencadena la trama és, justament, un llegat inesperat. La Bàrbara, una noia de 30 anys amiga de les protagonistes, ha mort de càncer i, com a herència, els ha deixat un encàrrec: trobar-se en un hotel i reflexionar sobre com el patriarcat ha influït en les seves vides i quin paper ha tingut a l'hora de prendre decisions. Amb aquest punt de partida, Carballal volia explorar "la fractura generacional" entre la seva mare i ella arran de l'esclat del Me Too i de l'actitud de rebuig que va desencadenar en algunes dones. "Són una generació que va obrir camí en molts sentits perquè les joves d'ara puguin ser on són. Però també han hagut d'assumir que les estructures patriarcals han definit les dones en certs rols", subratlla Selvas, que posa èmfasi en l'amistat i la llibertat com dos dels grans temes de l'espectacle: "No hi ha una bona amistat si no hi ha llibertat".

La quarta peça interpretativa de l'espectacle és la cantant i intèrpret Berta Gratacós, que encarna el fantasma de la Bàrbara. Des del fons de l'escenari, Gratacós posa música en directe al muntatge i acompanya les protagonistes en aquest viatge d'introspecció i comèdia. Ho fa amb cançons com Por qué te vas de Jeanette, Yo no soy esa de Mari Trini i Me olvidé de vivir de Julio Iglesias, temes insígnia de la generació dels 70 que ha versionat amb un so més contemporani. "Hem intentat establir un diàleg entre les cançons i els personatges amb la intenció que el públic pugui compartir aquest background musical i generacional", conclou Gratacós.