"El trauma dels abusos es pot transmetre de generació en generació"

BarcelonaQuè passa quan la família no és un refugi, sinó un espai de silencis i pors? Com impacta un abús dins d'una família i com es pot trencar amb el cercle de violència que genera? Les preguntes ressonaven en la ment de la dramaturga i directora Aura Foguet fins que va decidir posar-hi paraules. "Els abusos dins la família m’han tocat de prop i em sorprenia veure com a la ficció sempre es tracten des d'un cas concret. S'explica què va passar exactament, però no com això afecta a llarg termini i com el trauma es pot transmetre de generació en generació", explica Foguet. Qui no s'atreveix a tremolar, que es representa fins al 29 de maig al Maldà, relata des dels ulls de la Rita com s'adona que la seva mare va patir abusos de petita i com això va impactar directament en la relació entre mare i filla. És el segon espectacle de la companyia La Viciosa, que es va estrenar l'any passat amb Alhayat o la suma dels dies.

"Quan ho vius en primera persona notes una por que es respira en l'ambient i que no acabes d’entendre d’on ve. Les relacions dins de la família estan envoltades d'un silenci que cada vegada es va fent més gros i l'acabes reproduint", assenyala la dramaturga. A l'escenari, la Rita (Manar Taljo) viu de petita el terror de la seva mare (Bàrbara Roig) quan es queda a soles amb l'avi i no acaba de comprendre alguns comportaments de l'àvia (Carmela Poch). "En molts casos, el progenitor que ha patit l’abús no és algú amb qui l’infant es pot sentir segur, perquè és imprevisible. Aquí hi entren moltes ansietats i angoixes. Els rols s’inverteixen i és l’infant qui ha de cuidar el progenitor, però això no és natural", diu Foguet.

Els abusos, un fet col·lectiu

L'espectacle explora la relació entre la mare i la filla, però també l'impacte de l'abús en tot l'entorn familiar. Una escena a la cuina, per exemple, exposa la tensió i el maltractament psicològic que la mare exerceix sobre la filla i el desconcert absolut de la segona davant aquella situació. "S’ha de llegir com una violència estructural i sistemàtica. L’abús no es pot entendre com un fet concret i específic sinó com un fet col·lectiu –apunta la dramaturga–. L’abusador té un sistema que el valida i qui el pateix té un sistema que invalida el seu trauma". El silenci de l'entorn és un dels elements recurrents en l'obra i que permet que la violència no s'aturi. "Aquest silenci, quan et toca de prop, et construeix i et defineix com a persona", subratlla Foguet.

En el seu cas, el teatre ha estat la via per trencar-lo. "És molt important posar-hi paraules. Si com a societat no hi donem la importància que té, qui ho pateix no n’hi donarà mai. El nostre cas és un entre milers, però passa molt, tots ho tenim més a prop del que ens pensem", explica la dramaturga. Malgrat parlar del dolor soterrat, Qui no s'atreveix a tremolar és una història esperançadora que busca donar veu a totes aquelles persones que han patit en silenci les conseqüències dels abusos: "És una carta d’amor a totes aquestes dones que han sustentat la vida i la família amb maltractadors pel mig, que han patit abusos i ningú els ha donat l’espai ni la validesa perquè puguin trobar una manera de curar-se".