La torturada vida sexual d’un escriptor desconegut al TNC

'Els homes i els dies'

TNC Sala Gran. Fins al 29 de maig

David Vilaseca va tenir una vida poc lluminosa. Una vida ancorada en unes relacions familiars tortuoses, en una vida sexual intensa i dominada pel desig i en la frustració de no assolir l’èxit en l’únic que li interessava de debò: la literatura. Els homes i els dies és la transposició escènica de les seves novel·les/dietaris (publicats sota el mateix títol el 2017 per L’Altra Editorial) en una operació de rescat liderada per Xavier Albertí i Josep Maria Miró a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Miró, arran de la publicació, va dir: “No el vaig conèixer, però si l’hagués conegut me n’hauria enamorat”. I ara firma una dramatúrgia molt centrada en les lluites interiors de l’escriptor, però especialment de la seva vida sexual i amb intertextualitats de Sagarra i Ferrater. Albertí proposa una posada en escena de reivindicació queer, un punt exhibicionista i, al meu entendre, d’una extrema foscor, vorejant la sordidesa, que ideològicament sembla emmirallar-se en aquell magnífic Àngels a Amèrica de Tony Kuschner amb què Josep Maria Flotats va obrir l’activitat del TNC i que va molestar d’allò més a la consort Marta Ferrusola. Esclar que a l’obra de Kuschner hi havia força més teatre que en aquesta delicada i preciosista proposta desproveïda de qualsevol sentimentalisme però víctima de la narrativitat de l’original i d’un enervant estaticisme que només es trenca en el monòleg d’un esplèndid Roberto G. Alonso reivindicant els personatges de la història queer del país, que va rebre un espontani aplaudiment del públic assistent. La funció se sosté sobre la bona feina dels intèrprets principals (Mercè Arànega, Paula Blanco, Rubén de Eguía, Francesc Cuéllar, Oriol Genís, Alejandro Bordanove i Albert Ausellé) i la mà d’Albertí per mesurar els tempos i el ritme com qui dirigeix una partitura.

Però qui era David Vilaseca? Doncs un escriptor català “orgullosament gai”, com el va definir el diari The Guardian arran de la seva tràgica mort als 46 anys atropellat per un camió a Londres el 2010; catedràtic d’estudis hispànics i crítica literària a la Royal Holloway College de la Universitat de Londres, i autor d’estudis acadèmics sobre el món homosexual (Hindsight and the real: subjectivity in gay hispanic autobiograph) i dels dos dietaris (L’aprenentatge de la soledat i El nen ferit) que avançaven l’avui dia tan sovintejada autoficció.