Com s'ho fan a Europa perquè la gent vagi al teatre?
La inflació i els efectes de la pandèmia provoquen una caiguda dels espectadors
GironaDurant la setmana de programadors del Temporada Alta, Girona es converteix en una torre de Babel. "Sembla que tindran sort aquí amb l'hivern, a Holanda ja patim pels preus de la calefacció", sento que comenten en anglès i francès un grup de gestors culturals mentre descobreixen a cullerades l'arròs mar i muntanya. Han vingut per veure, en només tres dies, els noms més exportables de l'escena: El Conde de Torrefiel, Cabosanroque, Marcos Morau, Guillem Albà, Xavier Bobés... Aprofito el tradicional dinar de La Devesa per preguntar-los com està la situació cultural als respectius països i si als teatres els està costant omplir-se de públic amb la sortida de la pandèmia. "Amb la crisi del covid, a França el govern ha ajudat molt el món cultural. Quan dic molt vull dir molt, amb plans i pressupostos reals per sostenir companyies i artistes", explica Salvador García, director de La Bonlieu, el teatre nacional de la regió d'Annecy. "El govern holandès, que no és famós per ser generós amb la cultura, també va donar un suport significatiu al sector. Sobretot tenint en compte que els teatres estaven tancats i no hi havia activitat", comenta Mark Yeoman, director del Noorderzon Festival d'Holanda.
Tots afirmen que han notat una davallada d'espectadors a les platees, però ho atribueixen a factors diversos. García xifra entre un 8% i un 10% la caiguda de públic del teatre francès que gestiona i ho justifica, d'una banda, pel públic de més edat, i, de l'altra, per la crisi econòmica. "Teníem un gruix d'espectadors envellit que no ha tornat després de la pandèmia. Aquest públic està perdut", diu. El que més li preocupa, però, és la disminució "de famílies d'uns 30 o 40 anys que tenien l'hàbit d'anar al teatre, sigui amb els fills o no". Aquests han retallat en teatre, diu García: "Es nota que els falten diners, que han de pagar moltes coses. Si venen, venen molt menys".
Per fer-hi front, el teatre ha abaixat els preus de les entrades i ha incrementat les ofertes. "També hem creat esdeveniments de dos o tres dies relacionats amb un espectacle per fer més atractiu el ritual teatral. Sabem que un abonament anual, per exemple, és molt més complicat de vendre avui que anys enrere. Al públic familiar l'hem de retenir com sigui, sobretot si ve amb els fills, perquè són els espectadors del present i del futur", assenyala García. A Holanda la crisi econòmica també està impactant en els teatres. "Després de la pandèmia els que no anaven gaire sovint al teatre no hi han tornat, i com que amb la inflació la gent té menys diners, molts decideixen buscar altres alternatives d'oci", destaca Yeoman.
Teatre gratis per a tota la ciutat
El director del Noorderzon Festival creu que la situació serà llarga i caldran idees perquè els teatres sobrevisquin, i posa com a exemple una iniciativa del Grand Theatre Groningen, que ha convidat tots els ciutadans del municipi al teatre. Són prop de 200.000 persones, cadascuna de les quals té accés a una entrada gratuïta a l'espectacle que vulgui durant aquesta temporada. "Ja l'han demanat 60.000 persones. Està funcionant", diu Yeoman. A Suïssa, en canvi, la caiguda de públic no és tan pronunciada, però sí que han canviat els hàbits teatrals. "La inflació a Suïssa és més baixa que en altres països europeus, i per això no n'estem notant tant l'impacte. Ara bé, veiem que després del covid els espectadors compren les entrades amb molta menys anticipació i que, en termes de públic, funcionen millor els teatres que no pas els festivals", apunta Lea Loeb, del festival Zürcher Theater Spektakel de Zuric.
La crisi no passa per alt el Temporada Alta. "Està costant més omplir els teatres, però si mirem les xifres de Barcelona i les comparem amb les nostres no ens podem queixar", diu l'adjunt de direcció artística del festival, Narcís Puig. On més ho han notat és a l'hora d'obrir noves funcions d'alguns espectacles, que aquest any han estat menors. "Veiem que la gent s'ho pensa més a l'hora de comprar una entrada per a un espectacle de risc, que no sap què serà –assenyala Puig–. Hem hagut de fer molta més feina de públics. Tot i això, farem bona ocupació".