Els teatres de Focus superen la pandèmia

BarcelonaEl Teatre Romea ha estat un dels més matiners a encetar la temporada aquest dijous amb José Sacristán, un dia abans que el Grup Focus desvelés tots els noms de les programacions dels seus quatre teatres. El president de la productora, Daniel Martínez, ha avançat que aquest curs aixecaran 14 produccions pròpies i 6 coproduccions i que destinaran 14 milions d’euros a l’activitat dels seus teatres. "Som optimistes i volem generar optimisme", ha dit. L’afirmació se sosté en unes xifres positives: la temporada 2021-22 de Focus "ha superat els números de la temporada 2018-19", és a dir que, tot i les restriccions que encara hi havia fins passat Nadal, han tornat a xifres prepandèmiques.

Els seus teatres han tingut 339.000 espectadors de pagament i han recaptat 6,9 milions, que són 20.000 espectadors i 200.000 euros més que el 2019. Són increments del 6% de públic i del 3% de recaptació. Unes xifres, però, que Daniel Martínez ja ha advertit que són millors que les del conjunt del sector, que se sabran dilluns que ve i que amb tota seguretat no milloraran les del 2019. La dificultat de molts teatres per tornar a omplir les platees ha estat evident al llarg de l’any, i la inflació i la recessió no ho posaran fàcil aquesta temporada que comença.

Focus, com a principal productora teatral, vol ser tractor del sector. Entre les activitats que han anunciat hi ha el 1r Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, a l’octubre al Romea, i la creació d’"un consell assessor amb públic assidu al teatre que exerceixi opinió crítica i debat sobre els espectacles i programacions del grup". També han assenyalat tres "fites" més que han iniciat aquest curs passat. La unitat de producció de Madrid ha muntat tres espectacles que han fet estada a la capital espanyola i gira per l’Estat. Han traslladat la divisió logística a la Verneda per alliberar espai a la seu del 22@, on ubicaran la BaAF, la Barcelona Artist Factory, "un centre de formació en arts escèniques que inclourà un teatre de 250 localitats que s’incorporarà a la cartellera teatral barcelonina". I el tercer salt d’escala és a la divisió audiovisual, amb el rodatge de la sèrie Reina roja per a Amazon Prime.

Grans noms, grans retorns

Els quatre teatres de Focus obren temporada amb quatre asos, quatre grans apostes. Al Condal, el musical Golfus de Roma de Stephen Sondheim, que es va veure a Madrid i ara Jordi Bosch protagonitza a Barcelona; a La Villarroel, una altra adaptació d’èxit a Broadway, La meravellosa família Hardwicke, amb les T de Teatre i David Selvas a la direcció; al Goya, una adaptació de La trena, que és el debut en la direcció de Clara Segura i que la reunirà de nou a l’escenari amb Marta Marco, Cristina Genebat i Carlota Olcina, i al Romea ja hi ha la tercera visita de José Sacristán amb l’obra de Miguel Delibes Mujer de rojo sobre fondo gris.

A partir d’aquí cada teatre desplegarà la seva especialitat. A La Villarroel, la dramatúrgia contemporània i catalana serà la protagonista. Julio Manrique dirigirà la seva troupe amb un text de Sergi Pompermayer sobre un negrer català que ha titulat amb el nom de la noia que s’emporta a casa, Amèrica. Després el mateix Manrique es posarà a les ordres de Pau Carrió al costat de Pau Roca i Anna Sahun a Cost de vida, una obra sobre la necessitat de ser ajudats. I Marc Artigau escriu i dirigeix L’illa deserta, una comèdia romàntica amb Maria Rodríguez i Miki Esparbé. A més, hi tornarà l’èxit de L’oreneta, de Guillem Clua amb Emma Vilarasau, i entre els petits formats es recuperarà la política Ragazzo de Lali Álvarez i Oriol Pla i Sólo llamé para decirte que te amo de Nelson Valente.

El Teatre Condal tornarà a ser la casa de Joan Pera, amb una nova comèdia de Joel Joan i Héctor Claramunt creada per a ell, Júnior. Hi haurà els concerts escenificats com Desconcerto de Jordi Purtí i orquestra, i aquest any també aposten per formats més reduïts i d’autor: acolliran l’Harakiri de Les Impuxibles, l’adaptació del Noucents d’Alessandro Baricco, l’Akelarre de The Feliuettes, un espectacle revelació dels Max el 2020 com El viento es salvaje i la comèdia Gordas, dos èxits de Madrid. I encara dos musicals que han estat petites perles, Una llum tímida d’Àfrica Alonso i aquell You say tomato que es va veure a la Sala Muntaner i que ara tornarà amb els seus artífexs, Anna Moliner i Joan Negrié.

Al Goya, dues novetats i dues reposicions: tornen dos èxits del Grec d’autoria catalana, les comèdies Quant temps em queda, de Marta Buchaca, i Una teràpia integral, de Cristina Clemente i Marc Angelet. I s’hi afegeixen Buffalo Bill de Ramon Madaula, una mena d’entrevista al mític personatge que farà debutar en escena la periodista Raquel Sans, i Adictos, sobre el salt tecnològic amb Lola Herrera al capdavant. També provinent de Madrid, Marcos Hourmann protagonitzarà la trama judicial Celebraré mi muerte. I encara hi haurà dues comèdies més, d’aquí i d’allà: Cadires, amb Mont Plans i Oriol Genís, i Platanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó, sobre el rodatge del mític film.

Finalment, el Romea és el lloc dels grans títols d'aire clàssic, la majoria produccions que tenen recorregut per l’Estat d’anada o tornada: Edipo. A través de las llamas, de Paco Bezerra; el Paraíso perdido, d’Helena Tornero, estrenat al Grec amb Pere Arquillué i Cristina Plazas; La isla del aire, d’Alejandro Palomas, que dirigirà Mario Gas amb Núria Espert i Vicky Peña; l’obra sobre Pessoa de Pep Tosar El fingidor, i un Lope de Vega, La discreta enamorada, dirigit i interpretat per Lluís Homar amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Les dues grans produccions en català seran L’adversari, de Carrère-Manrique, que obre el Temporada Alta, i El pare, una obra sobre el final de la vida, de Florian Zeller, amb Josep Maria Pou al capdavant dirigit per Josep Maria Mestres. També s’hi veurà un clàssic del teatre europeu: Ritter, Dene, Voss, de Thomas Bernhard, dirigit per Krystian Lupa.

Martínez ha acabat l'acte al Teatre Condal, on han assistit bona part dels artistes que hi actuaran i representants institucionals, dient que "una capital com Barcelona, amb 1,6 milions de persones, té una cartellera envejable, amb qualitat, varietat i compromís, que són motius d’alegria i no de tristor, d’orgull i no vergonya". És una manera d'enterrar els reiterats discursos decadentistes de Barcelona respecte a Madrid.