Busques teatre per regalar? Les obres més prometedores del 2023

BarcelonaLa cartellera teatral del 2023 arriba carregada de propostes prometedores... i després s'exhaureixen les entrades i tot són plors. Perquè això no passi, hem preparat una guia amb els espectacles més atractius de l'any vinent, aquí i allà, que es poden convertir en un bon regal per a aquestes festes.

Un dels primers fruits de la dramatúrgia catalana de l'any aterrarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) l'11 de gener. Es tracta d'Uppgivenhet, el nou espectacle de Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella, a qui els precedeix l'èxit descomunal de la seva obra anterior, A.K.A. (2018). Amb Quim Àvila i Diana Gómez al repartiment, Uppgivenhet parla de l'esperança i de la il·lusió a través de dos joves nouvinguts a un país nòrdic. Un altre espectacle al qual cal seguir la pista és Els encantats de David Plana, guanyador del premi Frederic Roda el 2015. La Beckett el porta a escena el 8 de març amb Jordi Boixaderas al capdavant. Plana –que ha firmat sèries com Jet lag i Ventdelplà i espectacles com Mala sang (1997) i El bon pare (2016)– s'endinsa en una família trencada amb una història plena de màgia i misteri. I mentre La Calòrica acaba l'any al Teatre Borràs amb la reposició De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (2021) i comença el 2023 amb Els ocells al Poliorama, el seu dramaturg, Joan Yago, prepara Tot el que passarà a partir d'ara, un muntatge sobre la malaltia i la mort des dels ulls adolescents. El dirigeix Glòria Balañà amb Nil Cardoner com a protagonista i arribarà el 29 de març al Teatre Lliure.

Als teatres del Grup Focus hi ha dues illes que criden l'atenció. Miki Esparbé i Maria Rodríguez són dos estranys tancats en un ascensor a L'illa deserta, una comèdia trista escrita i dirigida per Marc Artigau. L'obra s'endinsa en les casualitats i les decisions vitals i s'estrena el 2 de juny a La Villarroel. L'altra illa de la cartellera és l'adaptació teatral de la novel·la La isla del aire (2005) d'Alejandro Palomas. Mario Gas dirigeix aquesta història sobre una família de cinc dones a Menorca, amb un repartiment encapçalat per Núria Espert i Vicky Peña: al Teatre Romea a partir del 25 de març. També pica la curiositat el debut teatral de la periodista de TV3 Raquel Sans al costat de Ramon Madaula. Junts protagonitzen Buffalo Bill a Barcelona, una entrevista ficcionada a l'explorador del Far West que es veurà a partir del 15 de gener al Teatre Goya.

Una dècada després d'El crèdit i vint anys després d'El mètode Grönholm, Jordi Galceran torna amb un nou espectacle, FitzRoy. El dramaturg s'alia amb Sergi Belbel, que ja li ha dirigit les obres anteriors, en aquesta comèdia sobre quatre escaladores en una de les muntanyes més difícils de coronar. L'interpreten quatre actrius de primera línia –Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul i Natalia Sánchez– i arribarà el 2 de febrer al Teatre Borràs. En el camp dels musicals cal marcar a l'agenda l'últim espectacle de creació de Dagoll Dagom abans d'acomiadar-se dels escenaris. L'alegria que passa, basat en l'obra de Santiago Rusiñol, s'estrenarà el març del 2023 al Teatre Poliorama i té Àngels Gonyalons al capdavant del repartiment. I el 12 d'abril aterrarà al Lliure Lectura fácil, l'adaptació teatral que Alberto San Juan ha fet de la novel·la de Cristina Morales sobre quatre joves discapacitades que viuen a Barcelona, i de la qual també s'ha fet una sèrie de televisió envoltada de polèmica.

D'entre els clàssics que ompliran la cartellera, tres propostes. Al TNC Pablo Ley i Carme Portaceli fan una revisió de Terra baixa d'Àngel Guimerà amb una mirada contemporània. Laura Conejero, Eduard Farelo i Anna Ycobalzeta encapçalen l'espectacle, que serà a la Sala Gran a partir del 18 de gener. I a la mateixa sala, però des del 13 d'abril, Àngel Llàcer muntarà El temps i els Conway de J.B. Priestley. Aquest clàssic sobre el declivi d’una família benestant amb deu intèrprets a l'escenari té números de ser un dels espectacles més vistos de l'any. En paral·lel, David Selvas treballa amb un altre clàssic i grans noms de la interpretació catalana: Emma Vilarasau, Clàudia Benito i Quim Àvila són els pilars de Tots eren fills meus d'Arthur Miller, un drama sobre els socis d’una fàbrica de peces d'avions que, durant la guerra, ha provocat moltes morts. S'estrena el 22 de febrer al Teatre Lliure.

Mentre Barcelona concentra les estrenes de l'any, algunes de les obres més destacades del 2022 voltaran pels teatres municipals de Catalunya. La divertidíssima La pell fina de la Flyhard, l'emotiva Tocar mare de la Beckett, l'exitosa La trena de Focus i el punyent monòleg El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc passaran per diverses ciutats del país al llarg de la temporada.

L'escapada madrilenya

La capital espanyola té el múscul per acollir grans produccions de temporades llargues que més tard potser arriben a Catalunya. Entre les estrenes de l'any vinent a Madrid sobresurt Aladdin, un espectacle creat per Disney i produït per Stage Entertainment. Serà un musical de gran format, amb una bona colla d'intèrprets a l'escenari i escenografia i vestuari per deixar el públic bocabadat. A partir del 24 de març es podrà veure al Teatro Coliseum de Madrid. En teatre, Alfredo Sanzol –que va triomfar el 2021 als Premis Max– prepara un espectacle sobre una companyia ucraïnesa durant la guerra de Rússia. Es titula Fundamentalmente fantasías para la resistencia i es veurà a partir del 24 de febrer al Teatre Valle-Inclán del Centro Dramático Nacional. Un altre director de referència, Juan Mayorga, debutarà el 20 d'abril al Teatro de la Abadía amb María Luisa, una comèdia sobre la vellesa i la solitud. Mayorga, que aquest any ha rebut el premi Princesa d'Astúries, ha portat a Catalunya espectacles com Silencio (2022) i El chico de la última fila (2013).

Europa i els Estats Units

Val la pena donar un cop d'ull a l'escena europea i nord-americana per veure com respiraran teatralment l'any vinent. L'última creació del suís Milo Rau arribarà el 19 de gener al Théatre La Colline de París després d'haver-se estrenat amb èxit als Països Baixos: Grief and beauty planteja una experiència teatral al voltant de la mort i el dol amb un repartiment "superb", segons el New York Times. A París també cal tenir clissada la nova proposta del rus Kirill Serebrennikov, Le moine noir; al Théatre du Châtelet al març. És la posada en escena del conte El monjo negre de Txékhov sobre un home a punt de trencar-se que busca escapatòria. I al Théatre du Lyon, el portuguès Tiago Rodrigues porta el 18 de gener Iphigénie, una de les peces més celebrades a la darrera edició del Festival d'Avinyó

A Londres Sam Steiner firma una de les comèdies romàntiques més esperades de l'any: Lemons Lemons Lemons Lemons Lemons, amb Jenna Coleman (Doctor Who, The Sandman) i Aidan Turner (El Hobbit). L'espectacle, que es farà al Harold Pinter Theatre del 18 de gener al 18 de març, gira al voltant d'una parella que lluita per comunicar-se en una societat on les paraules estan limitades per llei. I després de vint anys fent via per escenaris alternatius, la distopia The Pillowman de Martin McDonagh arribarà al West End. Ho fa amb la cantant Lily Allen al capdavant i es podrà veure al Duke of York’s Theatre del 10 de juny al 2 de setembre. Mentrestant el Cirque du Soleil segueix voltant amb Kurios, el seu darrer espectacle, que passarà per Londres, Milà i Roma al llarg del 2023.

A Broadway esperen amb candeletes l'estrena del musical Back to the future, inspirat en la pel·lícula de Robert Zemeckis, que arribarà el 23 d'agost al Winter Garden Theatre de Nova York després de passar per Londres i rebre l'aval de la crítica. En una cartellera farcida de cares conegudes, Jessica Chastain (Molly's Game, Escenes d'un matrimoni) protagonitza A doll's house d'Henrik Ibsen una dècada després del seu debut a Broadway. Serà a partir del 9 de març al Hudson Theatre. I Andrew Lloyd Weber portarà una revisió de la història de la Ventafocs que ha titulat Bad Cinderella a partir del 17 de febrer a l'Imperial Theatre. L'espectacle va estrenar-se l'estiu del 2021, però Lloyd Weber l'ha transformat en gran part i hi ha incorporat cançons noves perquè sigui la seva "mirada definitiva" del clàssic.