El Teatre Lliure estrena l’espectacle que l’extrema dreta italiana vol censurar

BarcelonaQuan Tiago Rodrigues va començar a treballar en Catarina e a beleza de matar fascistas el 2019, al Parlament portuguès hi acabava d'entrar un diputat d'extrema dreta. Ara ja n'hi ha 12. "Aquell era el primer episodi d'una sèrie, en altres països europeus ja estan a la segona temporada. Els últims temps hem vist com avança ràpidament l'amenaça de l'extrema dreta contra les regles de la democràcia", diu el dramaturg i director portuguès, que també és director del Festival d'Avinyó i que en els últims anys ha portat a Catalunya espectacles com By heart (2019) i Sopro (2019). L'art és la seva manera de combatre el feixisme. A Catarina e a beleza de matar fascistas ho fa des de la radicalitat: imagina una família antifeixista que cada any segresta i assassina un militant d'extrema dreta. L'espectacle havia de passar pel Teatre Lliure el 2020, però la pandèmia els va obligar a posposar-lo. Ara arriba al teatre de Montjuïc en dues úniques funcions, dimecres i dijous d'aquesta setmana, en portuguès sobretitulat en català.

L'assassinat el 1954 de Catarina Eufémia, una pagesa que va organitzar-se amb altres per demanar el mateix sou que els homes, serveix a la família protagonista com a argument per buscar justícia i matar feixistes. "Eufémia es va convertir en un símbol de feminisme i antifeixisme i ha marcat la iconografia i l’imaginari antifeixista portuguès", explica Rodrigues. Aquell assassinat li permet fer confluir dues idees, el feixisme i la violència contra les dones, en un muntatge distòpic que transcorre el 2028, quan l'extrema dreta ha guanyat les eleccions a Portugal i vol canviar la Constitució per acabar amb la democràcia.

"El feixisme avui ja no és un residu subterrani, arqueològic. L'extrema dreta està normalitzada i fascinada pels moviments feixistes", diu el dramaturg i director. Ho ha evidenciat el pas de l'espectacle per Itàlia: abans de representar-se al Teatro Argentina de Roma i al Teatro Storchi de Mòdena, el partit Germans d'Itàlia va exigir als equipaments que en cancel·lessin les funcions. "No va passar, i totes dues ciutats ens van dir que l'espectacle era molt benvingut. Després vaig agrair-los la publicitat gratuïta: els teatres es van omplir", recorda Rodrigues.

Crits i temptatives d'agressió

Les dues primeres hores de l'espectacle giren al voltant dels conflictes entre els membres de la família i el debat moral que suscita el fet d'assassinar feixistes. En l'última mitja hora el feixista segrestat pren la paraula. I és aleshores quan la companyia s'ha trobat amb reaccions enfurismades dels espectadors. L'home fa un discurs sobre la seva victòria a la sala inspirat en les proclames dels mítings d'extrema dreta. "El públic se sent interpel·lat fins al punt que creu que aquell discurs no pot tenir lloc en una sala de teatre. Sovint criden, llancen coses a l'escenari i ens hem trobat amb temptatives d'agressió a l'actor", assenyala Rodrigues, que celebra aquesta resposta perquè la veu com un senyal de reflexió: "És una expressió d’interès i de passió davant el que es discuteix a l’obra. Encara que provoqui tensió a la sala, tota reacció és benvinguda".