¿Et faries donant de semen per ajudar el teu millor amic?

BarcelonaEn Joan, en Cesc, en Santi i l'Àlex es coneixen des de l'escola. Han crescut junts i les han passat de tots colors. Després de quaranta anys, sembla que la seva amistat és incondicional. Però una bomba ho farà esclatar tot: en Cesc i la seva parella no aconsegueixen quedar embarassats i ell, com a últim recurs, demanarà als amics que es facin donants de semen per ajudar-lo a tenir un fill. Aquesta proposta destaparà una sèrie de preguntes incòmodes. Realment són tan amics? Quins són els límits de l'amistat? Què faries si el teu millor amic et demanés un favor que et canviarà la vida per sempre? L'actriu Susanna Garachana debuta com a dramaturga amb El favor, una comèdia que presentarà al Teatre Goya del 4 d'abril al 12 de maig, sota la direcció de Xavier Ricart i amb els actors David Marcé, Jordi Rico, Marc Rodríguez i Eduard Buch com a protagonistes. "És una comèdia d'homes escrita per una dona –diu Ricart–. Mirem pel forat del pany per veure què passa quan quatre homes es posen a parlar de paternitat".

"Havia sentit casos de noies solteres o parelles de noies que ho demanaven a un amic seu i vaig pensar «què passaria si qui ho demana és un home?» –explica Garachana–. Si ho demana una noia soltera o dues dones, no hi ha cap figura masculina al darrere. Però en aquest cas la proposta és «jo seré el pare i vosaltres els donants»". Segons Ricart, és un text molt "actual", que arriba en un moment en què s'estan normalitzant certes qüestions relacionades amb la maternitat: "Quan vaig fer l'obra Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, que abordava el dol perinatal, molta gent gran ens deia que tot això abans quedava amagat de portes endins, mentre que ara se'n parla més obertament".

L'obra explora una situació límit que permet desplegar una gran tensió còmica, però "tots els personatges mostren molt sentit comú, cadascú amb els seus propis arguments", segons Garachana. "Estem parlant d'un favor seriós; no és el mateix que si un amic et demana ajuda per muntar un moble d'IKEA", diu Marcé, que interpreta el paper del pare estèril. I afegeix: "És un tema amb moltes arestes. I toca a tothom, per activa o per passiva. Jo he tingut dos fills i no m'he trobat en cap situació similar, però conec casos de gent que no ho ha tingut gens fàcil". Tot i que els quatre personatges tenen perfils molt diferents (des d'un dissenyador d'interiors fins a un editor de literatura noruega), tots comparteixen el sentit de la ironia. "Som hereus de Monty Python, les comèdies franceses i les sitcoms nord-americanes, però amb un estil català molt nostre", diu Garachana. "Podríem haver tirat per la broma fàcil i el moranquisme, però és una comèdia molt neta, amb un humor bastant anglès", comenta en aquest sentit Ricart.