Teatre per escapar-se dels torrons

Algunes sobretaules nadalenques són entranyables i càlides. Si les vostres pertanyen a l’altra categoria, potser us vindrà de gust fer-les ben curtes amb l’excusa de perpetuar una altra tradició pròpia d’aquestes dates: anar al teatre. Tant si hi voleu portar els nens com anar-hi sols o, encara millor, enviar-hi els sogres, segur que la cartellera barcelonina us oferirà una alternativa al vostre gust. Aquí en teniu un bon tast.

Les apostes segures

Si passes d’esperit nadalenc i el que busques és un bon espectacle, sense més etiquetes, estàs de sort perquè n’hi ha per triar. Fins al 7 de gener, la Sala Beckett fa lluir la seva autora resident de la temporada, Clàudia Cedó, amb un programa doble. Tortugues: la desacceleració de les partícules és una història fantàstica en el sentit més ampli de la paraula, i va donar a conèixer Cedó com a una de les veus imprescindibles de la nova autoria contemporània, i L’home sense veu parla de la incomunicació i la solitud. A LaVillarroel, i fins a l’11 de febrer, tres grans actrius (Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco) dirigides per Sílvia Munt fan un cant a l’amistat a Les noies de Mossbank Road. Al Borràs (fins al 22 de febrer), Lluís Homar es posa el nas inconfusible de Cyrano sota la direcció de Pau Miró en la segona aventura d’un tàndem brillant, com van demostrar a Terra Baixa. I, com que més val grossa que petita, però l’espai d’aquesta secció és limitat, com a mínim que quedin apuntades un grapat de recomanacions més: L’hostalera a la Biblioteca de Catalunya (fins al 14 de gener), Un cop l’any al Poliorama (fins al 18 de febrer), Tick, tick... boom! al Teatre Gaudí (fins al 7 de gener)...

Un Nadal amb màgia

No hi ha dubte que l’art de l’il·lusionisme viu una mena de boom que ha fet proliferar tant el nombre d’oficiants com el d’admiradors. Les cartelleres són generoses en la programació d’aquesta família d’espectacles. Així que és just reconèixer la trajectòria dels que ja eren aquí abans de qualsevol moda. El Mag Lari, per exemple, ja porta ni més ni menys que un quart de segle exercitant-se en l’ofici. 25 il·lusions, que es podrà veure al Teatre Condal fins al 4 de febrer, celebra cadascun d’aquests anys de trajectòria amb un dels seus números de màgia: n’ha creat deu especialment per a l’ocasió, i els altres quinze són un recopilatori de les seves millors troballes al llarg d’aquest quart de segle. Qui també està d’aniversari és Hausson. Conegut en el món civil com Jesús Julve i cofundador de La Seca - Espai Brossa, el mag brinda pels seus vint anys de camí fantàstic amb un espectacle dirigit pel director teatral Ferran Madico i titulat Jugant amb la màgia. Tot un ventall de registres, des dels trucs de saló a les grans il·lusions, en cartell fins al 21 de gener a La Seca.

Ració generosa de circ

Avui que el gènere s’ha sofisticat, encara hi ha un gran resistent, el Raluy, que manté les essències tradicionals i s’instal·la al Port Vell abans que arribin a taula les primeres neules. La proposta d’aquest any es diu Fortius (fins al 18 de febrer) i ret homenatge a un dels clàssics entre els clàssics: el forçut del circ. A mig camí entre la tradició i els nous llenguatges hi ha Rhümia, la segona criatura de la família d’artistes Rhum i Cia. L’espectacle farà la temporada al Teatre Lliure fins al 14 de gener. I d’arrel clarament contemporània són Soterrani còsmic i InTarsi. Soterrani còsmic és la nova proposta del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris. Cada temporada, i ja en porten vint-i-dues, l’Ateneu convida un director o equip a dirigir un espectacle de producció pròpia, i aquest any els convocats han sigut uns creadors tan iconoclastes com Los Corderos.sc, conreadors del que ells anomenen un teatre bastard molt pròxim a la dansa. El resultat és una proposta en la qual els llenguatges es barregen, al voltant de la idea de perpetuació i subversió de rols socials. InTarsi, per la seva banda, és l’espectacle més brillant fins ara de la companyia Eia, un dels grups de circ més innovadors i inquiets de l’escena catalana, guardonat amb el Premi Nacional. El presenten al Mercat de les Flors fins al 14 de gener.

Més tradicionals que el tió

Si el que us motiva és la tradició, o la voleu ensenyar als menuts de casa (o resulta que heu convidat a passar les festes uns amics estrangers i teniu ganes de fer-los partícips de les vostres arrels), apunteu aquests valors segurs. Al Jove Teatre Regina teniu uns Pastorets superestel que són i no són la història de sempre. L’obra traça un paral·lelisme entre la història original i la peripècia d’una família d’immigrants que no té més remei que refugiar-se al metro la nit de Nadal. L’obra és un clàssic de la cartellera nadalenca, i aquest any es podrà veure del 27 de desembre al 4 de gener. El Tantarantana també obre les portes a l’espectacle popular amb un Pastorets, cap a Betlem (del 23 de desembre al 3 de gener) amb uns protagonistes desmemoriats que necessitaran l’ajuda del públic per poder completar la història. I si voleu iniciar els petits de casa en el món dels clàssics però us voleu deslligar del calendari, dues opcions són el musical El petit príncep (si és que encara no l’heu vist o sou d’aquells fidels repetidors), al Barts fins al 7 de gener, i Alícia al país de les meravelles (Teatre Romea, del 27 de desembre al 4 de gener). Si el que necessiteu és tot el c ontrari del que us diem en aquest punt, salteu directament al següent.

‘Adults only’

¿Esteu fins al monyo de flors i violes i necessiteu punxar la bombolla beatífica en què el món s’instal·la aquests dies? Proveu amb el monologuista Toni Moog, que està tan fart de tot com vosaltres i ho demostra any rere any en el seu corrosiu Blanca Navidad (Club Capitol, fins al 14 de gener). Si el que voleu és canviar radicalment de xip, mireu com us prova aventurar-vos a The hole zero, un cabaret no apte per als més vergonyosos (Teatre Coliseum, fins al 21 de gener), o deixeu que Andreu Casanova us posi al dia sobre tot el ventall d’aplicacions que teniu a l’abast a Tinder sorpresa (Club Capitol, sala 2, fins al 28 de gener). Podríem seguir, però ep, quan us en vulgueu adonar ja s’hauran acabat les festes.