El teatre català triomfa a Buenos Aires

Buenos AiresEl festival Temporada Alta d’arts escèniques finalitza demà diumenge l'onzena edició a Buenos Aires. Cada mes de febrer, des de fa onze anys i de manera ininterrompuda –també en pandèmia, telemàticament–, una mostra d’espectacles catalans viatgen a la capital argentina, en el marc d’un intercanvi cultural promogut per l’Institut Ramon Llull que involucra companyies teatrals dels dos països. Quatre peces seleccionades han estat en cartell durant una setmana a la sala Timbre 4, que defensa el lema “el teatro hace bien”. Es tracta de Ma solitud, l’espectacle de clown de Guillem Albà que implica objectes i titelles i que presenta una senzillesa i sensibilitat extraordinàries; Loco Amoris, una reflexió sobre les relacions de parella que es converteix en una sessió tragicòmica de teràpia per al públic, dirigida per Pau Roca i escrita per Pablo Macho Otero, intèrpret juntament amb Emma Arquillué; Queremos ir al Tibidabo, de la directora Cristina Clemente –Com si fos ahir i Les de l’hoquei– , en aquesta ocasió produïda per una companyia argentina; i 360 grams, d’Ada Vilaró, una peça emotiva, punyent i empoderadora que parteix de la relació de l’autora i intèrpret amb el cos i la vida després de decidir no reconstruir-se el pit que li van extirpar a causa d’un càncer.

Tot va començar amb una conversa informal: el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, i l’adjunt de direcció artística, Narcís Puig, seleccionaven peces de tot el món per al festival que es fa cada tardor a Girona i en un diàleg amb productors argentins, aquests van animar-se i van proposar portar obres catalanes a Buenos Aires. Això va ser el 2012 i des d'aleshores el Temporada Alta Buenos Aires (TABA) s’ha anat consolidant com una cita ineludible per als amants del teatre a la ciutat.

L’intercanvi que enriqueix

En una de les setmanes més caloroses de l’estiu porteny, la sala Timbre 4 del carrer México i la seva adjacent a l’avinguda Boedo s’han convertit en autèntics punts d’intercanvi cultural: els col·loquis postfunció tenien lloc de manera viva, horitzontal i entusiasta en espais com el bar del teatre o la vorera del carrer. El públic, format per persones aficionades i professionals del teatre, ha omplert –o quasi omplert– cada vespre les 146 i 39 butaques de cada sala, respectivament, amb una entrega extraordinària i una curiositat genuïna per saber què es cou en la moguda teatral de l’altra banda de l’oceà. “El TABA és una festa –diu l’actriu Ayelén del Valle, que hi ve cada any com a espectadora–. M’encanta xerrar amb persones que es dediquen al teatre igual que jo, però en altres llocs del món, saber com el viuen i que vegin com treballem nosaltres”. Sortia de Loco Amoris, amb la qual havia connectat –i rigut– moltíssim: “No importa que les històries vinguin de lluny: he tingut exactament els mateixos problemes en les meves relacions que els que tenien el Pablo i l’Emma”.

L’intercanvi també es dona en la forma: una gran part del públic coincideix en el fet que una de les aportacions més destacades del TABA és que programa llenguatges escènics que no són habituals a l’Argentina. Flor Fernández, aficionada al teatre, es referia a l’espectacle de Guillem Albà com una cosa “original i nova” per a ella, perquè els titelles per a adults “no són tan habituals aquí”. “Veure teatre fet des d’uns altres llocs et dona moltes idees per pensar en l'àmbit dramatúrgic”, destacava l’actor i dramaturg Tomás Landoni. Ada Vilaró estava entusiasmada amb la implicació del públic local. Ella rebutja la idea de la unidireccionalitat –l’intèrpret fa, el públic rep– i concep el teatre com una manera de compartir: “El públic d’aquí se sap partícip de l’experiència i quan ho viu tant, la suma amb allò que fas tu a l’escenari genera un estat màgic per a tothom”.

Teatre per tot arreu

Si bé el TABA és una cita marcada a l’agenda cultural de l’estiu, les arts escèniques sempre es respiren amb força a Buenos Aires. “És una capital mundial de teatre”, afirma Narcís Puig, que representa el festival a l’hemisferi sud: “Nova York, Londres i Buenos Aires són les ciutats on el fenomen del teatre és particularment explosiu”. Més de 300 sales fan de la capital argentina una de les ciutats amb més oferta teatral del món. El teatre de gran abast es concentra a l’avinguda Corrientes, una espècie de Broadway o West End a la llatinoamericana, on les nits de divendres i dissabte el bullici en bars i restaurants es deu als espectadors que surten del teatre amb gana i ganes de comentar els espectacles. “És una mica com el que passava abans al Paral·lel”, comenta Puig. Alhora, hi ha un circuit de sales menys comercials, com seria la Timbre 4. Guillem Albà destaca el fet que moltes d’elles tenen incorporada una escola de teatre, i és que en aquest epicentre de les arts escèniques, la interpretació com a hobby té una demanda altíssima.

Albà, que en aquest viatge ha impartit un taller obert de clown, mai havia fet una classe per a tantes persones: “Érem quaranta, va ser impressionant. Hi havia actors, però també metges, taxistes… gent de tota mena que, en la mesura que pot, estudia teatre”. Les quatre obres que han format el cartell del TABA 2023 faran, tot seguit, una breu gira per l’Uruguai i el Perú.