El teatre com a àgora política, segons Thomas Ostermeier

BarcelonaEl teatre de Thomas Ostermeier, codirector artístic de la prestigiosa Schaubühne de Berlín, té sempre un vessant polític, una mirada crítica sobre la societat en codis contemporanis, ja sigui per parlar de la violència (Al cor de la violència; Temporada Alta, 2018), de les contradiccions de la classe obrera (Retorn a Reims; Temporada Alta, 2019) o del feminisme avant la lettre (Nora; Teatre Lliure, 2005). I, esclar, la cèlebre obra d'Henrik Ibsen Un enemic del poble és una invitació sense data de caducitat per parlar de la democràcia, del seu funcionament, de la demagògia del discurs polític, de la confrontació entre pragmatisme interessat i idealisme, de la discutible legitimitat de les majories que imposen el seu poder sobre les minories, del feixisme i del populisme. Ja ho veuen, tremenda actualitat.

La proposta d'Ostermeier s’aixeca sobre una dramatúrgia de Florian Borchmeye que prescindeix dels personatges de la filla i dels fills del doctor Stockmann, obviant, doncs, la part més íntima del drama, les conseqüències per a la família de la posició irreductible del doctor, i potencia les confrontacions amb el germà regidor i amb el quart poder fins a portar el debat a la platea. Stockmann fa un autèntic míting ja no sobre la qüestió de les aigües enverinades, sinó sobre els processos democràtics i l'hegemonia del poder polític sobre la veritat. El discurs antisistema d’un indignat que crida contra uns comportaments que estan destruint el món i que una immensa majoria dels espectadors aproven amb la mà aixecada. Però no hi ha en el seu discurs quelcom d’uns extremismes que es toquen? Aquí queda la qüestió, mentre el “poble” llança projectils de pintura al doctor.

I si en l'original un Stockmann desnonat, sense feina ni diners, anuncia la voluntat de seguir lluitant per la veritat, el director alemany prefereix suggerir un dubte abans del fosc final, quan ell i la seva dona es miren les accions del balneari. Què faran?

Excel·lents actors en una gran producció amb gos inclòs que accentua la seva contemporaneïtat amb una mica de música rock en directe, un magnífic espai escènic canviant i algunes corredisses. Aquest enemic del poble és una producció de l'any 2012. Una producció en el repertori de la Schaubühne i la seva companyia estable que pot recuperar quan vulgui. Així es fa teatre a Alemanya.