Teatre a les set i les vuit del vespre: a favor o en contra?

BarcelonaLa temporada teatral ha arrancat amb força i, amb el nou curs, es consolida una tendència que la pandèmia va acabar d’empènyer: l’avançament dels horaris de teatre. El Teatre Nacional, el Liceu i el Teatre Lliure de Montjuïc són els que mantenen els horaris més d’hora, a les set de la tarda, fins i tot més aviat que molts teatres europeus, que tenen funció entre dos quarts de vuit i dos quarts de nou del vespre. La majoria de sales de Barcelona, encara que no tan aviat, també han avançat horaris i programen les funcions a les vuit, quan fa pocs anys era norma estàndard que el teatre comencés a les nou del vespre (fins i tot a dos quarts de deu en el cas de l’antiga Sala Beckett, i al teatre Kursaal de Manresa recorden que s’havien esperat que s’acabés el Barça a quarts d’onze). Què ha passat? Per què s’ha decidit avançar horaris de manera unànime?

Demanda del públic assidu

La pandèmia ha accelerat una tendència que ja existia i que, segons les sales, respon a una preferència del públic. L’any 2019 al Teatre Lliure van fer una enquesta entre els abonats i la majoria van votar avançar les sessions entre dos quarts de vuit i les vuit. "Amb la pandèmia i les restriccions horàries i de mobilitat, ens vam veure obligats a avançar els horaris a les set. L’experiència va ser positiva i es va decidir conservar aquest horari com a prova de continuïtat a la Sala Fabià Puigserver, també tenint en compte que les obres són més llargues i així la gent no surt tan tard", expliquen des del Lliure. Al Liceu van fer el mateix: "Abans de la pandèmia començàvem a les vuit. Amb el toc de queda vam avançar funcions a les set, i després vam fer un estudi amb els abonats: el 70% preferien les set i el 30% les vuit –explica el director general del teatre, Valentí Oviedo–. A les set la gent arriba justeta, però agraeix sortir més d’hora. De cara la temporada vinent potser farem un torn a les vuit". El fet de poder tornar en transport públic és una condició que els teatres creuen que han de garantir. També per això el Lliure ha avançat la sessió de diumenge a les cinc de la tarda.

El teatre a les set impedeix que molts treballadors, sobretot del sector comerç, on es mantenen les jornades extensives, puguin arribar al teatre a temps, però, en canvi, millora la conciliació per als que fan horaris d’oficina o compactat, els jubilats i els que són de fora de Barcelona. En general es considera que les tres sessions dels caps de setmana poden acabar de recollir el públic que no arriba al teatre a les set o les vuit. Fins i tot hi ha sales com la Biblioteca de Catalunya que, amb algunes obres, han provat d’oferir sessions de matí el diumenge.

Lligat a la jornada laboral

Un altre dels motius de l’avançament ha de tenir a veure amb la "cronobiologia" i la "salut", defensa Fabian Mohedano, promotor de la reforma horària. "Si anem tard al teatre i després hem de sopar i tornar a casa, sempre estem restant hores de son. Avançar-ho és un benefici per als espectadors i per als treballadors, perquè guanyen hores de descans", afirma. Mohedano explica que a Catalunya un gruix de treballadors surten de la feina a les sis de la tarda, i es va reduint el percentatge fins al 10% que pleguen a les nou. "La jornada partida s’ha anat reduint i, per tant, cada vegada hi ha més persones que pleguen a les cinc i les sis", afirma. Fins i tot els horaris dels concerts s’han avançat, seguint les gires europees. Des del Palau de la Música fins a l’Apolo ja programen a les vuit del vespre. "Nosaltres ens hem anat adaptant de mitja hora en mitja hora fins a les vuit, però això ja abans de la pandèmia. Aquesta hora et permet la doble experiència d’anar al teatre i després a sopar o a fer la copa", diu César Martínez, director d’art i continguts de Focus.

Però no tothom ho veu igual. Dins el mateix sector –que és per tradició noctàmbul– hi ha qui dubta que anar tan d’hora ajudi a atreure públic més espontani al teatre. "Diem que hem d’ampliar públics, però cada vegada ho fem més elitista i per a un públic determinat, cada vegada preus més cars i horaris més complicats. Potser el millor seria alternar horaris", apunta la dramaturga Cristina Clemente. "Penso que el teatre a les set li treu sensació d'activitat lúdica i nocturna. La gent diu coses com: així pots anar a sopar després. Si poden anar a sopar després, poden anar al teatre també a les nou. Fer les dues coses costa molts diners", defensa la dramaturga Mercè Sàrrias, a qui se li fa difícil arribar a les set al teatre. "A les set ho veig una mica agosarat. Lògicament afavoreix el públic més gran. Com més tard comença la funció es rejoveneix una mica el públic, tot i que el que mou a la gent és el contingut", opina Martínez.

Multiprogramació i customització

Avançar els horaris també permet un fenomen que s’està estenent en alguns teatres com és la multiprogramació. Amb l’objectiu de treure rendiment de les sales el màxim d’hores possible, hi ha teatres que planifiquen dobles sessions cada dia, no només el dissabte. Són típiques les matinals infantils i l'humor a l'hora golfa. Al Poliorama ja fa anys que fan una graella horària més semblant a la d’un cinema, amb una obra en l’horari central, un segon espectacle familiar o escolar per ocupar matins i caps de setmana, un altre possible espectacle els dilluns i dimarts, i encara sessions golfes amb monologuistes els divendres i dissabtes nit, a més de sessions de flamenc. "Com que costa molt omplir un teatre, com a mínim els riscos de programació no recauen en un sol espectacle", explica la responsable de programació del Poliorama, Anna Victori.

Mentre que aquest curs Focus ha estandarditzat els horaris de tots els teatres, altres sales com el Poliorama creuen que no és necessari decretar una hora fixa. Afirmen que el públic va amb menys anticipació que abans i, com que la compra sempre és online, desplega un calendari per data. Això els permet més flexibilitat. "Els teatres estem intentant customitzar al màxim l’oferta per adaptar-nos a les necessitats de la gent. Als equipaments ens toca anar a cercar el públic ja sigui amb el contingut, ja sigui amb totes les facilitats possibles, escoltant el públic", afirma Valentí Oviedo.