L'íntim exorcisme en un paratge idíl·lic d'Aina Tur

Una masia al bell mig de sis hectàrees de terra prenyada per ufanes oliveres de fulles violàcies. Un mas amb la xemeneia que treu fum i llums que tentinegen per les petites finestres. Un paisatge d’una idíl·lica connexió amb el camp, el silenci i la tranquil·litat que no obstant guarda a la memòria fets traumàtics per a la Júlia, la cosina del Pau, actual amo de l'explotació agrícola a qui fa temps que no veu. La Júlia s’apropa a la finca carregada amb dos bidons de benzina i es troba el Pau que ve de fer exercici.

Aina Tur va debutar com a autora amb Una galaxia de luciérnagas, obra interpretada per Anna Alarcón en què reconstruïa la pertorbació d’un assalt a mà armada que va patir a Llatinoamèrica. Sis hectàrees d’oliveres no és autoficció, tot i que inclou alguns elements reals, diu, com la fòbia a les olives que comparteixen la Júlia i ella. En el cas de la protagonista, una fòbia vinculada a la violència que va patir quan era petita en aquesta finca. Una terrible herència que li ha hipotecat la vida. Ara ha decidit deslliurar-se del trauma.

Teatre íntim, teatre a cau d’orella, teatre del minimalisme que exigeix el Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola i que suposa un bon repte per als escenògrafs. Un teatre on s’expliquen històries de forma poc convencional. La Júlia i el Pau es troben. Ella vol parlar. Ell no. Li ofereix olives. El text circula per la narració i els diàlegs sense trencaments i amb molt poc moviment escènic al voltant d’una evocadora maqueta (dissenyat tot per Marc Salicrú).

L’interès de la proposta no rau tant en descobrir l’origen del trauma, que, tot sigui dit, s’albira fàcilment, com en el tractament de la paraula i de les emocions que transmeten els protagonistes. Un fet que l'autora i directora assoleix gràcies a la delicada i precisa feina d'Anna Alarcón i Nao Albet caminant per la corda fluixa entre el que senten per dintre i el que expressen sense estirar el drama. Un exorcisme, una catarsi necessària per a tots dos. Recomanable.