Set hores de teatre al bell mig del bosc

Celrà i SaltLa gavina de Txékhov del director argentí Guillermo Cacace i els Paisatges compartits que vam veure aquest cap de setmana al Festival Temporada Alta de Girona no tenen res a veure dramàticament, però sí que coincideixen en una cosa: la importància del paisatge. A l’obra del mestre rus, tan inoblidable com el personatge de Nina és la perspectiva del llac i els bedolls on Trigorin va a pescar i on Kostia mata la gavina. A la creació de Caroline Barneaud i Stefan Kaegi (de la companyia Rimini Protokoll), que també es pot experimentar els dies 12 i 13 d'octubre a partir de les 12 h, el paisatge és subjecte dramàtic i espai de representació on, al llarg de set hores, es presenten set càpsules de creadors europeus que exploren la mirada i la relació dels espectadors amb la natura. Un projecte que ha recorregut boscos de Suïssa, Alemanya, Itàlia, Eslovènia, Portugal i França adaptant-se cada cop a la realitat de cadascun i amb l’imperatiu de no deixar cap empremta al territori més enllà dels records dels espectadors.

En aquest recorregut per un bosc d’alzines, roures i pi blanc de la serra de les Gavarres, ens estirem damunt la terra apartant alguna incipient romeguera i mirant el cel tot sentint als auriculars el passeig d’una família que parla dels núvols, del vent, dels ocells, dels arbres, dels incendis, de la mort i la vida. Tot seguit, en un petit bosquet d’oliveres oblidades ens calcen unes ulleres de realitat virtual i a poc a poc ens elevem com si fóssim dalt d’un dron fins a una perspectiva aèria que mareja. Sense deixar els auriculars, entrem en un joc que convida a fer comunitat, a mirar els altres als ulls i a relacionar-nos amb la natura. Quan comença a caure la tarda, arriba una conversa amb un pagès que ens parla de l’ahir i de l’avui d’un ofici tan necessari, i quan el sol ja s’arrossega per la cresta de la serra, el Conde de Torrefiel aboca, en una mena de telepromter instal·lat sobre un camp erm, un pretensiós discurs prenyat d’admonicions del qual cal rescatar l’enuig de la natura amb l’ésser humà. I aprofitant l’últim raig de sol, escoltem una breu peça del compositor estatunidenc Ari Benjamin Meyers per a instruments de vent, que ja havíem trobat en altres parts del recorregut amb altres frases musicals performatives. Un dia complet.

El mateix dissabte 5 d'octubre, amb la nit entrada, la Gavina femenina citada més amunt vola pel Canal de Salt. Una versió reduïda a cinc personatges interpretats per cinc actrius (magnífiques actrius!) al voltant d’una taula on seuen juntament amb part dels espectadors. Una immobilitat que accentua la força dels sentiments en una molt interessant versió lliure de l’obra, d’un marcat caràcter tràgic i amb gran protagonisme de la relació de Kostia amb la seva mare, que tanca la funció amb un crit esquinçador saludat per entusiastes aplaudiments.