Sensació de perill al Far West

No hi ha dubte. Les trames més interessants de les històries de l’Oest es couen sempre a la cantina. Perdó, al saloon. El club social del Far West és una institució tan important com el xèrif. Per això el canadenc Cirque Éloize l’ha elegit com a escenari del seu nou espectacle, Saloon, una festa amb cowboys de què s’ha foragitat tota violència, però no la tensió i el perill. “Realment, la sensació de perill és constant. I el fet que els espectadors la respirin de manera simultània uneix molt. La meva intenció era fer un espectacle per gaudir i per reforçar el sentiment de comunitat”, diu Emmanuel Guillaume, director de Saloon. La producció, estrenada fa un any i mig i en permanent gira mundial, avui i demà serà al Festival Temporada Alta.

Saloon porta a Girona un equip d’onze artistes: vuit acròbates i tres músics integrats en l’acció. La música folk més acolorida i alegre posa la banda sonora d’un espectacle teixit a partir d’escenes, totes al voltant d’una història de dominació. El propietari del local creu que pot tenir tothom a la seva disposició, especialment les dones. Està avesat a manar i dominar. Però els parroquians han decidit parar-li els peus. “Al saloon hi ha el mateix tipus de relacions i conflictes que a la societat. I m’agrada reforçar la idea d’unió, de festa; dir-li a la gent que si ens esforcem veurem que hi ha moltes coses que compartim”, explica Guillaume, un home de teatre belga que va començar a col·laborar amb els Éloize gairebé per casualitat i que ja treballa en el cinquè espectacle del grup.

El caràcter encomanadís de la música folk, l’humor que esquitxa totes les escenes i el fet de compartir el patiment per un artista que es juga la vida a dos pams. Aquestes són les coses amb què l’autor i director vol reforçar vincles entre els espectadors. Pur reflex del context creatiu en què va teixir Saloon : Guillaume tenia molt al cap els atemptats terroristes a Bèlgica i França, i volia aportar el seu granet de sorra per alleugerir tensions.

Guillaume creu que la seva principal aportació al segell Éloize és la humanitat. L’intent d’evitar que la voluntat de perfecció tècnica eclipsi la poesia i el caliu en l’execució. Aquesta voluntat posa distància entre la manera de fer de la companyia i la dels seus compatriotes del Cirque du Soleil. Les comparacions són recurrents, però no gaire precises. El Cirque du Soleil ja portava més d’una dècada treballant quan l’any 1993 va néixer Éloize. Tots els fundadors són fills de les canadenques illes de la Magdalena, i en aquella època assistien a l’Escola Nacional del Circ. Les dues companyies tenen un gran prestigi internacional i han voltat el món (els onze espectacles dels Éloize s’han vist en mig centenar de països). Però el Cirque Éloize fa produccions més petites, no utilitza carpes sinó teatres i, de fet, l’element teatral forma part indestriable de la seva personalitat.

A Saloon, una comèdia musical acrobàtica, els intèrprets s’exerciten amb la bàscula (o planxa coreana, aquella mena de puja-i-baixa infantil capaç de catapultar els acròbates a tocar del cel), màstil xinès, malabars i, per descomptat, roda Cyr. Per descomptat perquè el seu creador, Daniel Cyr, era al grup de fundadors d’Éloize. Com també Jeannot Painchaud, actual president i director artístic de la companyia i responsable de la idea original de Saloon. “El Far West i el Cirque Éloize tenim molts elements en comú”, afirma Painchaud. I destaca la valentia de qui és capaç d’aventurar-se a la recerca de camins inexplorats, “a més d’una lleugera tendència a la irreverència i un sentit de pertinença a la comunitat”.

+ Detalls

'Saloon'

Teatre Municipal de Girona

3 i 4 de novembre