Està acostumada a ser el blanc de fílies i de fòbies. Sense termes mitjos. La coreògrafa alemanya Sasha Waltz (Karlsruhe, 1963) està a punt de celebrar els 25 anys al capdavant de la Sasha Waltz & Guests, la companyia que va fundar conjuntament amb Jochen Sandig. I en la vetlla del quart de segle fa visita al TNC amb l’espectacle Kreatur (28-30 de setembre). Els devots de la seva dansa-teatre n’elogien un estil al·lèrgic al purisme i la consideren l’hereva de la genialitat de la gairebé deesa Pina Bausch. Els detractors l’acusen de freda i fins i tot avorrida. Des de l’equidistància més desinteressada, no se li pot negar la inquietud a l’hora d’establir diàlegs inesperats, ja que des dels inicis la companyia ha treballat amb més de 300 artistes de camps molt diversos. Hi insisteix a Kreatur, fruit de la col·laboració amb la dissenyadora de moda Iris van Herpen, l’il·luminador Urs Schönebaum i el grup musical Soundwalk Collective.
Entre els que no aprecien gaire el talent de Waltz hi ha el seu col·lega Nacho Duato. Quan el valencià va ser nomenat director del ballet estatal de Berlín, molts van treure les ungles defensant que el càrrec havia de ser per a algú del país. Per què no Waltz? Es plantejaven. En canvi Duato no trobava cap mèrit en el currículum de la seva competidora. Ara les tornes han canviat. Duato és a punt de deixar el càrrec, i el substituirà Waltz en una direcció compartida amb Johannes Öhman. No li falta empenta ni experiència directiva. Fa 20 anys va fundar l’equipament cultural berlinès Sophiensaele, avui espai de referència europeu. I durant 5 anys va ser codirectora artística de la Schabühne. Tampoc hauria de faltar-li mà esquerra: els ballarins que haurà de dirigir no entenen què hi pinta una experta en dansa contemporània en el món del ballet clàssic. Un cop més, terreny abonat per a fílies i fòbies.