La Sala Muntaner reobrirà com "la casa de la comèdia"

BarcelonaBarcelona recupera un teatre. La Sala Muntaner tornarà a obrir a l'octubre, després de sis anys tancada, i ho farà convertida en el Teatre Muntaner, un espai que es dedicarà exclusivament a la comèdia. Serà la seu de l'espectacle Corta el cable rojo, que fins ara es podia veure al Teatre Apolo, però també programarà altres espectacles i monòlegs que tinguin l'humor al centre.

Darrere de la reobertura hi ha el xòuman català Toni Cano i els responsables de la productora Corta el Cable Rojo i l'Escola de Comèdia de Madrid, Carlos Ramos, Sandra Reyes, José Andrés López de la Rica i José Ramon Salgado Salomón, artífexs d'un dels grans èxits teatrals dels últims anys: l'espectacle d'improvisació Corta el cable rojo va néixer fa tretze temporades a Madrid i ha tingut tant d'èxit que des de llavors es mantenen en cartell ininterrompudament a la Gran Via de Madrid. També tenen dues companyies més, una d'itinerant per l'Estat i una segona que des del 2022 té seu estable al Teatre Apolo de Barcelona. L'èxit també a la ciutat és el que els ha motivat a buscar una casa pròpia a través de la societat La Muntaner Teatre SL.

"Volíem un teatre per ser primera companyia i no dependre dels horaris que ens marquen els musicals i les altres obres. Va sortir l'oportunitat de reobrir la Muntaner i ho vam estudiar una mica, però no gaire, perquè tenir l'oportunitat de reobrir una sala a Barcelona és brutal", diu Cano, que en serà el director artístic. La sala, que va viure una reforma important el 2005, necessitarà una intervenció per adequar-la sobretot a nivell tècnic i estètic.

La temporada començarà a l'octubre amb set funcions setmanals de Corta el cable rojo i una multiprogramació de comèdia de mitjà format i espectacles unipersonals. "Serem la casa de la comèdia. Creiem que hi ha sortida i són espectacles que funcionen molt bé. A més, quan tens un teatre temàtic, la gent pot venir sense saber què hi ha en cartell. Si tenen ganes de riure sabran que al Teatre Muntaner trobaran comèdia de qualitat", confia Cano, que també és monologuista i espera poder oferir el xou a la seva ciutat. "A Barcelona li falten sales mitjanes; al Paral·lel no n'hi ha, per exemple. A Madrid estem al Pequeño Gran Via, que és la sala petita, de 300 localitats, del Teatro EDP, i buscàvem una sala similar". La Muntaner té unes 200 localitats.

Un final abrupte

La Sala Muntaner va tancar l'estiu del 2018 sense cap anunci per part de la propietat o la direcció, que tenia Javier Urbasos de gerent i Josep Maria Coll de director, aleshores també gestors de la discoteca Sala Metro. El final es va atribuir a problemes de viabilitat econòmica, a causa de l'increment de l'IVA, la crisi i la situació política. Des del 1996 la Muntaner s'havia situat com un dels espais imprescindibles de l'escena alternativa: va tancar-la l'espectacle Vània, d'Àlex Rigola, i hi havien passat noms com Jordi Casanovas, Xavier Albertí, Josep Maria Mestres, Ramon Simó i Cristina Clemente, entre molts altres. Després d'un litigi legal, el local de Muntaner 4 és propietat de Pau Solé, que també és propietari de la sala de ball La Paloma.

Abans de ser un teatre, aquest espai era una sala de ball. El 1927 hi va obrir la Sala Emporium i als anys 30 va ser una acadèmia de ball. Després de la guerra va ser un espai de varietats amb el servei de senyoretes. Als anys 50 consta que hi van actuar Charles Aznavour, Tete Montoliu, Carlos Ramírez, les vedets Linda White i Raquel Raina i l'orquestra de Xavier Cugat. Als anys 70 hi va actuar Pedro Ruiz. I a finals d'aquella dècada canviaria el nom d'Emporium per Muntaner 4, després Shadows i més tard Metròpolis. Després de ser Sala Muntaner, ara serà Teatre Muntaner.