Safo, "primera estrella del pop", torna a cantar els seus poemes
Christina Rosenvinge interpreta al Romea l'enigmàtica i influent autora grega
BarcelonaSafo de Lesbos va escriure més de 10.000 versos, però n'han sobreviscut pocs centenars. De la vida de l'autora grega se'n sap encara menys que de l'obra. Així i tot, la influència sàfica ha estat tan gran que ha inspirat nombrosos pintors, escultors, escriptors i dramaturgs al llarg dels segles. L'últim d'ells és Safo, que es podrà veure al Teatre Romea del 14 al 24 de juliol després de ser estrenat, amb una molt bona acollida, a Mèrida. L'obra té com a principal reclam la presència escènica de Christina Rosenvinge, que interpreta la poeta i posa música a alguns dels seus versos.
"Tot va començar amb una trucada de Focus. Em van fer una proposta molt temptadora: que ideés un poema escènic a partir de la figura de Safo –explica la cantautora–. Soc més espartana que hedonista, a títol personal, però estic aprenent a relaxar-me i disfrutar. Vaig decidir tirar-me a la piscina, però molt ben acompanyada". En paral·lel a la trajectòria musical, Rosenvinge ha cultivat nous registres durant els últims anys: ha escrit llibres com Debut (Literatura Random House, 2019) i ha interpretat l'escriptora Karen Blixen –que signava amb el pseudònim d'Isak Dinesen– a la pel·lícula Karen (2021). "M'estic acostumant a no estar sempre al centre de l'escenari, i una obra com Safo és ideal, en aquest sentit, perquè explora la idea de comunitat", comenta.
De l'estigmatització a la icona feminista
El muntatge que els espectadors podran veure a partir d'aquest dijous al Romea ha comptat amb la dramatúrgia de María Folguera i la direcció escènica de Marta Pazos. "Un dels eixos de l'obra és intentar saber qui va ser Safo, i per això comencem amb ella a punt de morir –explica Folguera–. Una musa la visita i fan un recorregut per alguns fragments de la seva vida i obra. Paral·lelament hi ha una exploració de totes les projeccions que s'han fet de l'autora al llarg de la història, des de l'estigmatització durant l'Edat Mitjana fins a la visió com a directora de col·legi de nenes al segle XIX i la lectura feminista actual". Des d'un primer moment, Pazos va voler "unir forma i contingut" en la seva proposta escènica: "El color que predomina és el de les roses peònies que s'utilitzaven a les bodes on recitava Safo. A partir d'aquí vaig plantejar un diàleg entre el text de la María, els versos de Safo i les cançons de la Christina".
"La idea era tornar la música als poemes de Safo, que l'autora interpretava al davant d'una audiència –explica Rosenvinge–. Va ser Safo qui va inventar el plectre, que servia per amplificar el so de la lira. Com a mínim, Safo recitava els poemes al davant de 200 o 300 persones. Va ser la primera estrella del pop, la pionera de l'estirp on, molts segles després, m'he acabat integrant jo". Safo va viure a l'illa de Lesbos entre els segles VII i VI aC. "En els seus versos defensa el dia a dia com una experiència important –recorda Folguera–. És de les primeres autores que exposa aspectes tan íntims com el desig i la intimitat".
Obrir la porta de la llibertat
A l'escenari, les cançons de Rosenvinge s'intercalen amb les interpretacions de María Pizarro, Lucía Bocanegra i Natalia Huarte, que es complementen amb les intervencions –musicals i escèniques– d'instrumentistes com Irene Novoa, Juliane Heinemann, Lucía Rey i Xerach Peñate. "Jo vaig començar a participar en aquest muntatge com a bateria i he acabat fent moltes més coses –assegura Peñate–. Hem passat per un procés d'empoderament molt interessant, durant la creació de l'obra". "La llibertat ens fa por, però quan li obrim la porta trobem la nostra essència", afegeix Rey.
"La consigna ha estat treballar totes juntes, no des de l'espasa, sinó des de la font, per acabar construint una gran festa d'adoració a Afrodita, deessa de l'amor", explica Marta Pazos. "Safo va viure abans del teatre i, per tant, està fora del cànon i de l'imaginari femení –comenta María Folguera–. Transmet una experiència femenina diferent: va representar una certa llibertat eròtica i va treballar la veu pròpia sabent-se envoltar d'una comunitat de creadores".
