Fem l’amor i no la guerra, en un espectacle molt recomanable

Alberto Conejero no havia nascut quan es va estrenar als Estats Units Hair, l’emblemàtic musical antibel·licista que proclamava el famós "fem l’amor i no la guerra". Però com que el poeta no és ingenu, sap molt bé que, per molts missatges pacifistes benintencionats que es facin des del món de l’art, la mecànica de la guerra continua imparable des de temps immemorials fins als nostres dies (només cal mirar a Ucraïna). Però cal insistir-hi, encara que només sigui per creure en l’impossible. Conejero ho fa amb un text de notable volada poètica ancorat en l’èpica d’Homer i companyia tot explorant la relació entre Aquil·les i Pàtrocle en un cant entre la ingenuïtat antibel·licista i l'exaltació passional de l’amor homosexual.

Un altre relat de la guerra de Troia? Sí i no. Sí, perquè Conejero centra la mirada en la relació entre un Aquil·les absent i un Pàtrocle que des de l’Hades relata la seva història d’amor i passió fins a la mort. I no perquè el Pàtrocle de Conejero, fent virtut de la contradicció de qui està forjat com a guerrer, condemna l’heroisme vacu i albira una vida tranquil·la sense honors ni glòria al costat del seu estimat. I sí també perquè la guerra forma part d’aquesta relació que esdevé tragèdia quan Pàtrocle assumeix la identitat d'Aquil·les i protagonitza una horrible carnisseria abans de morir sota la llança d’Hèctor.

Xavier Albertí incideix en el tractament minimalista de textos dramàtics que ja va fer amb tant d'encert a l'obra de Josep Maria Miró El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. És a dir: despullament total. La paraula i l’actor com a únics instruments per a la narració. Encara que aquest cop jugui molt amb una il·luminació efectista que (a la funció de dissabte) no acabava d’estar afinada, però que sens dubte contribueix a l'atmosfera i emmarca l'emocionant expressivitat de Rubén de Eguía. L’actor encara el tour de force amb una dicció clara i un compromís anímic absolut per viure el cúmul de sentiments. Des de la joia i la passió a la cova del centaure a la súplica del retorn de l’home estimat, passant pel desbocat i sagnant fragment de la batalla a les portes de Troia. Molt recomanable.