Un 'Romeu i Julieta' per als fans de 'Sex education'
David Selvas dirigeix una versió actualitzada del clàssic al Poliorama
BarcelonaNo hi ha espases, però tampoc smartphones. El director David Selvas s'ha proposat renovar Romeu i Julieta per acostar-lo al públic jove, però sense despenjar-se de la lletra del clàssic de Shakespeare. L'operació d'actualització passa per donar-li un nou aire estètic –hi sona Billie Eilish i trap, ballen com en un TikTok– i sobretot una mirada que enterri el mite de l'amor romàntic: "Romeu i Julieta no és una història d'amor que porta al suïcidi. És una història d'amor interrompuda per una història de violència ancestral que acaba malament", aclareix Joan Yago, que ha fet l'adaptació de l'obra. "La seva història d'amor és arriscada perquè pot fer volar pels aires una societat feudal i la seva mort posa en evidència la podridura de la societat", diu Selvas. La violència, el canvi de paradigma, el patriarcat i la lluita generacional són els aspectes que ja existeixen al clàssic i que en aquesta versió es posen en primer pla. És un Romeu i Julieta pensat per als espectadors de la generació Netflix, que veuen Sex education i Élite: hi ha sexe, hi ha un Mercutio queer i les relacions entre ells segueixen patrons moderns dignes de Heartstopper.
La Brutal produeix l'espectacle, que estarà dos mesos en cartell al Teatre Poliorama a partir del 10 de juny, hi tornarà a la tardor dos mesos més –incloses funcions escolars– i el 2023 farà gira. I tot això amb un repartiment de nou actors encapçalats pels joves enamorats Emma Arquillué i Nil Cardoner, acompanyats pels veterans Xavi Ricart, Anna Barrachina i Andrew Tarbet (en el paper d'un nou hot priest que Selvas diu que pot aixecar passions amb sotana), i pels amics Montesco i Capulet que freguen els 25 anys però tenen trajectòria: Guillem Balart (enguany ha protagonitzat un Hamlet), Adrian Grösser i Albert Baró (ex-Merlins) i Pau Escobar. Per això Selvas assenyala "el perill" d'una proposta privada de tanta envergadura, al costat de la "il·lusió" per convocar grans públics al teatre, en un moment en què està costant omplir platees.
Les dues armes secretes amb què compta són, d'una banda, la nova traducció de Yannick Garcia, que ha acceptat prescindir d'alguns fragments rimats i del llenguatge més elevat en favor de la transparència i la vivacitat de la paraula. I, de l'altra, l'adaptació de Joan Yago, que ha fet "petites operacions" per actualitzar el clàssic de Shakespeare. Ha potenciat la velocitat d'una obra, que ja està plena d'acció, perquè sigui "imparable". Ha fet evident que es tracta d'una història d'amor però també de violència entre clans, entre generacions, contra les dones. I n'ha potenciat la comèdia "brillant, viva, etílica, és un cant a la nit i a la festa", diu l'autor. L'escenografia és més austera i fàcil de desmuntar, però està "plena de sorpreses" imaginatives, assegura Selvas.
Un 'thriller' generacional
Una de les preguntes que es van plantejar és si calia matar Julieta en ple segle XXI. "És un Romeu i Julieta que creus tota l'estona que aquest cop acabarà bé", avisa Yago. Si la primera part és una festa, la següent és un thriller. Però ¿com serien Romeu i Julieta avui? Emma Arquillué assegura que té molt del seu personatge, per exemple, amb el conflicte amb el seu propi cognom (és filla de Pere Arquillué). "Julieta no entén per què les coses són com són i les vol fer a la seva manera. Els joves també podem deixar la nostra petjada", diu. Cardoner explica que la velocitat a què van els dos amants –que en quatre dies es coneixen, es casen i es maten– té a veure amb cert impuls adolescent encara que no sigui literal. De fet, segons Garcia, es calcula que si el temps que comparteixen Romeu i Julieta fos real, i no teatral, haurien coincidit sis hores en tota la seva vida.
"Comparteixen, sobretot, les ganes de canviar el món. Com farien el fills de Putin i de Zelenski en cas que s'enamoressin", apunta Selvas, per recordar l'estat de naufragi que viu el món. "Quan ens preguntem per què hem de tornar a fer Romeu i Julieta, o per què no ha passat de moda, és evident: és que no ens hem curat de l'odi. I s'ha de seguir fent fins que ja no passi", defensa Joan Yago.