Una festa 'terrorífica' i friqui amb convidats com Ivan Labanda i Mari Pau Huguet

BarcelonaDes de la cantonada de la Gran Via amb Rambla Catalunya ja es podia intuir dimarts al vespre que al Teatre Coliseum no hi havia una estrena convencional. L'encarregat de supervisar-ne l'entrada, de fet, va haver de respondre diverses vegades als curiosos que s'hi apropaven a xafardejar i a preguntar. Alguns creien que era una festa de Halloween o un comiat de solter davant la desfilada de perruques, barrets de copa, cares pintades i mitges reixades. Però ni l'una ni l'altra: es tractava de l'aterratge a Barcelona de l'espectacle The Rocky Horror Show, el musical de Richard O'Brien en la producció del West End de Londres. Per primera vegada, el xou britànic –amb tot el seu repartiment d'intèrprets i músics en directe– es pot veure a Barcelona fins al 5 de novembre.

La nit de dimarts estava pensada especialment per als fans catalans del musical o de la pel·lícula, que van deixar el llistó ben amunt. N'hi havia que ja es plantaven al photocall cantant, com l'escriptora Empar Moliner. "Me la sé sencera de dalt a baix, soc ultrafan. És una obra moderníssima i avui tenim la gran oportunitat de veure els actors del West End. És molt fort!", exclamava Moliner just després d'abraçar-se amb la presentadora de TV3 Mari Pau Huguet. "No sabia que també eres fan!", li deia Moliner, i ella responia: "A veure què passa avui. Jo, als musicals, sempre". Darrere seu, el periodista cinematogràfic Jaume Figueras les saludava efusivament i elles li donaven la benvinguda: "Que bé que hi siguis, mestre".

Per a bona part del públic, la pel·lícula del 1975 amb Tim Curry, Susan Sarandon i Barry Bostwick va ser la porta d'entrada al món friqui del doctor Frank N. Furter i la seva colla. L'actor Octavi Pujades explicava que va comprar el film al Saló del Còmic, mentre que l'actriu Àngels Gonyalons la va descobrir al cinema i, després dels crèdits, va quedar-se asseguda a la butaca per tornar-la a veure. "És un clàssic i un referent per a moltes obres posteriors", va subratllar Gonyalons, que venia acompanyada de la seva filla de 16 anys. "A ella li encanta la sèrie Glee i quan m'ho va dir li vaig posar The Rocky Horror Picture Show, perquè veiés d'on venia tot plegat", va dir l'actriu.

"L'hem vist 15 vegades i no ens en cansem"

Una de les sorpreses de l'estrena va ser constatar com el musical s'ha convertit en un referent per a nombroses generacions, inclosos els Z. La catifa vermella del Coliseum es va omplir de grups d'amics que no superaven la trentena i que van seguir al peu de la lletra la consigna d'assistir-hi disfressats dels seus personatges preferits. L'altra curiositat tenia accent britànic, perquè un nombre considerable d'espectadors eren del Regne Unit. "L'hem vist 15 vegades i no ens en cansem, els músics i els actors són excepcionals. Serà la primera vegada que entrem en un teatre català", deien Matt John i Sharon Hunt, que ho han aprofitat per passar quatre dies a Barcelona.

Els fans anglesos es van fer notar una vegada engegat l'espectacle. "A Londres hi ha una tradició en què els espectadors intervenen en veu alta durant el xou", explicava el narrador de l'obra després de la primera pluja de comentaris. La platea catalana s'hi va posar bé, i quan va arribar l'escena del Time Warp molts ja tenien el cul fora de la cadira. Salt a l'esquerra, mans a la cintura i de sobte l'espectacle s'havia transformat en una festa salvatge amb el públic remenant els malucs entre butaca i butaca. Que just després vingués el número de Sweet Transvestite, interpretat per Stephen Webb, va alimentar encara més l'eufòria, aplacada per l'entreacte abans de posar rumb final a la història d'en Brad (Richard Meek) i la Janet (Haley Flaherty) amb una ballaruga generalitzada i cants a cor què vols.

"Aquest musical és fascinant, i poder veure la producció de Londres, encara més", afirmava l'actor Ivan Labanda, que va fer una crida a recuperar-lo en una versió catalana. "És un fenomen de culte que s'ha mantingut en el temps, ho podem veure amb el públic d'avui", afegia Labanda. Des que el va descobrir, ell ha tingut la fantasia de convertir-se en el Frank N. Furter català. Abans de marxar, l'intèrpret llançava un desig a l'aire: "A veure si algú s'anima a muntar-lo, i a veure si pensen en mi".