Teatre

Plomes, lluentons i revolució travesti a escena

El TNC i La Villarroel presenten els espectacles sobre transformisme 'Massa brillant' i 'Jo, travesti'

Daniel Mallorquín a 'Massa brillant'
15/01/2025
3 min
Regala aquest article

BarcelonaA l'Antiga Grècia, els homes es posaven màscares quan feien teatre per interpretar els personatges femenins i, més tard, als teatres isabelins d'Anglaterra es vestien amb roba de dona amb el mateix propòsit (les dones tenien prohibit actuar en públic). El lligam entre transformisme i teatre ve de lluny i, a casa nostra, el món de les plomes, els maquillatges extremats i els lluentons va brotar amb fervor a Barcelona a partir del segle XX –vinculat al col·lectiu LGBTIQ+– amb travestis revolucionàries com Leopoldo Fregoli, Ocaña, Carmen de Mairena i Ángel Pavlovski. Però tot i la llarga tradició, el transformisme sovint ha estat un art menystingut, reprimit i considerat de segona. Massa brillant, d'Oriol Puig Grau, i Jo, travesti, de Josep Maria Miró i Roberto G. Alonso, arriben als teatres per reflexionar sobre el llegat d'aquesta pràctica i els prejudicis que encara arrossega i per celebrar tot el que representa.

Roberto G. Alonso a 'Jo, travesti', a La Villarroel.

“Si no sabem d’on venim, és molt difícil saber on anem”, diu Alonso. A Jo, travesti –que serà a La Villarroel fins al 9 de febrer–, Miró i ell reten homenatge a la història i la cultura transformista de Barcelona i les seves figures més importants, a partir de retalls de la vida del mateix Alonso. “El transformisme sempre ha estat lligat a la meva trajectòria professional”, explica el creador. El mateix Alonso i Jordi Cornudella són els intèrprets del muntatge. En el cas de Massa brillant –que s'estrena aquest divendres i serà fins al 2 de febrer al TNC–, el focus es posa en el món drag i els conflictes que desperta dins del col·lectiu queer. “Em semblava interessant posar al centre un personatge que forma part del col·lectiu i té un espai que l’està abraçant però sent que l’ofega”, apunta Puig. Daniel Mallorquín, l'actor protagonista del muntatge, afegeix: “El personatge del Guillem jutja la llibertat amb què les persones drag expressen la seva identitat”. Els intèrprets de l'obra són Santi Cuquejo, Carlos González, Daniel Mallorquín i Jordi Martí Casas.

El transvestisme és espectacle, però sota els vestits llampants hi ha un qüestionament de la identitat. “Et permet transformar-te en una altra persona, un alter ego, i treure una faceta d'un mateix que sense transvestir no trauries”, diu Alonso. Per a Puig, el drag “és un canal d'expressió artística i política molt bèstia i carregada d’herència”. I afegeix: “És molt catàrtic per a la persona que el fa, però també per a les persones que el veuen”. De fet, l'autor de Massa brillant va escriure l'obra arran de veure l'espectacle Futuroa Sarao Drag, un concurs en què drags de tota mena competeixen per guanyar la corona. “Vaig veure Ros Elavy guanyar amb aquell vestit i aquell discurs i vaig sentir que era on havia de ser –recorda Puig–. Dramatúrgicament, fer entrar l'element del vestit va articular tot l'espectacle”. L'autor diu que l'obra és “una carta d'amor a espais com Futuroa”.

Imatge de 'Massa brillant' al TNC.

Jo, travesti es va estrenar el 2023 a la presó Model de Barcelona, que durant la dictadura va ser un espai de repressió del col·lectiu LGBTIQ+. “Ho vam fer com un acte de justícia poètica –constata Alonso–. El delicte de les persones que van patir era ser i reivindicar-se de manera diferent del que la naturalesa els havia atorgat”. El mateix Alonso, just abans de presentar l'espectacle aquell any, va patir una agressió homòfoba pel carrer. “Encara estic pendent de judici. Ja vaig patir moltes agressions als vuitanta quan era jove, i pensava que anava amb l’edat, però t'adones que no –assegura l'autor–. Que et matin al crit de «marieta» el 2025 és terrible. No podem oblidar-nos que no podem fer un pas enrere”.

Roberto G. Alonso i Jordi Cornudella a 'Jo, travesti', a La Model.

“Crec que durant molt temps el transformisme ha estat marginalitzat, però ara està ocupant espais més grans i ho celebrem”, reflexiona Puig Grau. L'autor de Massa brillant –guanyadora del Premi de Teatre Calderón de la Barca 2023– pensa que aquesta pràctica pot ser un art popular, i apunta: “Té una cosa festiva, expansiva i de transformació personal que connecta amb tothom”. Alonso pensa que encara queda molt per fer i reivindica a Jo, travesti més presència de transformistes als teatres catalans. “Està molt bé reivindicar amb les nostres obres aquesta temàtica, però encara és residual –constata–. Cal que el transvestisme estigui integrat al teatre per treure'l de la marginalitat. Al cap i a la fi, el teatre és una convenció, i el transformisme entra dins d'aquesta ficció”.

stats